dimecres, de desembre 16, 2009

Jo proposo...

A vegades tenc idees que me semblen molt bones però despres veig que només m'agraden a jo. S'altre dia, per exemple, vaig comentar a nes des pis avam si anàvem a acampar durant ses vacances però no va acabar de quallar, massa fred (tota sa raó, però es veu que m'agrada patir).
Bé, lo que proposo és anar un dia d'excursió (com diu s'enquesta) i un altre dia anar a qualque platja del nord a fer-la neta. Què trobeu?
De pas convido a qualsevol visitant des bloc a que s'apunti. Fa uns anys amb els escoltes vam estar arreplegant plàstics durant un matí a Cala Mica i vam treure més de 250kg.

dilluns, de desembre 14, 2009

Perquès

Per què aquells que tant progressistes es declaren volen crear noves fronteres en un món on ja moltes sobren?
Per què, tot i ses moltes diferències, radicals dels dos extrems s'assemblen tant?
Per què me fa sa mateixa gràcia sentir "España, una y grande" que sentir "Visca els països catalans"?
Serà perquè sa política m'importa una merda? O perquè en realitat tot açò és una merda?

S'única cosa que tenc clara és que no vull una nova Yugoslàvia.

dissabte, de desembre 12, 2009

Festa rugby

Festa Rugby Inef a Enfants dijous 17, qui vulgui venir que contacti amb jo (Toni Florit) que aconseguiré ses entrades, si pot ser digaumo lo més prest possible que són limitades. Estaria content que vinguesiu, és per una bona causa. Per cert: 1 consumició 8€ i dues 12€. Vos hi esper! ja me direu coses. Ah i per cert si algú vol venir a veure un partit jugam es mateix dia a les 15h a Vall d'Hebron (hora no segura). Mus veim.

diumenge, de desembre 06, 2009

Petició

Per favor, es que se'n carregui des CD de musica des cuc, que posi aquesta cançó!!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=6NdAUnnU9Ac

divendres, de desembre 04, 2009

Bon Nadal


Enguany hem fet betlem a ca nostra,
com podeu veure és vivent
i aqui en teniu una mostra,
sa pròxima serà s'any vinent.

dimecres, de desembre 02, 2009

"Retractu"

S'altre dia, avorrit, vaig provar de fer un dibuix d'una persona famosa, una actriu que possiblement tots es tius coneixen.
Deixaré aqui es dibuix i avam si qualcú endevina qui és, i per fer-ho més ineressant, com a premi, si a nes/sa primer/a que ho endevina/a (xD) li mola sa idea, propòs que després deixi penjada una foto seva, i provaré de fer-li es "retractu".

Què vos pareix sa idea?

dilluns, de novembre 30, 2009

"Cou cuinetes", però no "renta que renta"

"Sa cuinera més petita,
qui no basta a nes fogons,
no arriba a s'escurador
i deixa tota sa brutor."



Es jocs populars, sobretot aquells que simulen sa realitat, poden ser molt beneficiosos per es desenvolupament des fillets i filletes, i més encara si es complementen.
Per tant, si veis colca vergantet o verganteta que juga a cou cuinetes, li podeu dir que després ha de jugar a renta que renta.

I per seguir en sa línia de sa cuina, aquí teniu un video de "plats bruts":


divendres, de novembre 27, 2009

UNA PREGUNTA

Quin nivell d'insignificància has de donar a sa teva pròpia vida quan te dediques a mirar, comentar i jutjar sa vida d'un grup de persones incultes i deficients mentals, en molts casos, que estan tancades dins una casa i que surten per sa tele?

Estic segur, i és molt trist, que a molta gent li sabria més greu que es morís un d'aquests personatges (cosa que m'alegraria personalment) que no un familiar seu.
Des d'aquí, vull demanar que frases com ses que ara posaré, i similars, constitueixin delicte, de manera que sa persona que la diu pugui ser denunciada i tancada a un centre de rehabilitació mental:

- Però com poden treure na ***** si na ***** és una puta que s'ha follat en ***** que està molt bo?
- Ho vas veure? En ***** ha nominat a na ***** perquè na ***** li havia dit que en ***** se l'havia follada....

Mus haurem de comprar una gravadora per poder-ho presentar com a prova a nes judici.

dimecres, de novembre 25, 2009

The scream

Nil no escolta, Nil no sent, en Nil no vol saber res d’aquest planeta innocent, en Nil no respon ja a cap necessitat, en Nil sols vol contemplar i admirar alguna cosa. Ell s’ha enfartat de tanta repetició, tanta monotonia, vol la variabilitat que el faci ric.
En Nil s’asseu, es para a pensar, i escoltar-se i a preguntar-se i a respondre, obté una resposta inexplicable, de fet no en volia cap d'explicable, aquestes el deceben, i guiat per ell mateix arriba a un quadre d’una paret de la seva habitació, i se’l queda mirant, tota l’habitació ressona una paraules de tres lletres: art, art, art. Una explicació el segueix perseguint, però aquesta no li sembla tan pesada, no conté més paraules que les que tu li vulguis afegir, i això comporta a una nova lliberta, que se li presenta amb aire més atractiu, pot ser el porti a un nou desengany, però ell sap de l’eternitat, n’ha sentit parlar, i si en surt malparat haurà desfet un mite, i això recompensaria una part.
Es queda bocabadat davant el quadre, baix en lletres grogues posa “The scream”, de totes maneres en Nil es penedeix d’haver llegit les lletres abans que haver aprofundit totalment al quadre, això anava encontra de la paraula que anava ressonant per les parets, però ja estava fet, ara sols calia seguir mirant el quadre, ara ja condicionat per un títol, hauria de viure amb el que coneixia, com tot, com qui no plora una mort fins que no s’ha assebentat d'ella.
El quadre no te definició, el quadre és ell mateix, el quadre no accepte critiques, el quadre és etern, i això és el que en Nil buscava, una mica d’ eternitat, i encara més buscava unanimitat, buscava fusionar-se per sentir-se identificat, per no sentir-se sol, com a mínim per tenir-se a ell mateix.
I en aquestes s’endinsa en ell, ara que s’havia trobat, ara que reposava de nou amb la mitja taronja, ara podia pensar i somiar, dins ell, però a la vegada lluny d’aquest, ja que en aquest viuen tots els fantasmes.
I per què crida l’ànima de la pintura? "Crida igual que ho faig jo, es deforma igual que jo em desfaig, els colors varien igual que jo alterno, el cel de foc, em crema, el paisatge blau i verdós apaga aquesta ànima meva encesa, i m’aguanta dret, en equilibri, en la balança perfecte, on tot pesa igual, on el bé no està per sobre del mal, ni viceversa, on tan el bé com el mal, són un i en aquesta balança no es pesen per separat, ni hi ha resultat."

dimarts, de novembre 24, 2009

Putades

No sé com vaig trobar aquest vídeo per primera vegada, només sé que va ser fa uns mesos. No crec que sigui necessari fer cap comentari ja que sa “venjança” és bona de percebre. Revenge!!


Però s'història no s'acaba aquí,fa dos dies me vaig trobar aquest altre video :
http://www.collegehumor.com/video:1923808

dissabte, de novembre 21, 2009

2012


Joc de les deferències

Dubai. Un país, segurament, no apte per a tant habitants i, sense cap dubte, no apte per a tanta destrucció. Un lloc sense recursos, que juga a desequilibris: canvia petroli per coses. Qualque dia se n’arrepentiran suposo.
Un molt bon recurs que té és s’energia solar però per lo que tenc entès no s’utilitza.

dijous, de novembre 19, 2009

Som a temps

Un dia tornaré loco, agafaré una serra stihl i me carregaré sa renou màquina per sempre.
Darrerament, he fet moltes vegades sa pregunta "i de música que sols escolar tu?", cosa molt habitual avui dia. Ses respostes han estat diverses: Techno, house, trance, technohouse, technotrance, housetrancetechno.... I jo els hi dic: Avam mostra'm què és açò... I tots me posen sa puta mateixa renou, sa renou màquina. En sèrio creuen que és música? De ve els hi agrada escoltar açò una hora seguida? Millor dit, és possible escoltar açò una hora seguida sense morir en s'intent? Perquè si els hi agrada, jo amb un martell i quatre olles els hi faig de DJ tot es vespre si volen, però m'han de pagar una pasta, clar. És més, si fan una festa i volen escoltar bona renou, per un preu convingut, i mai baix, puc fer venir munpare amb es compressor des taller i sa màquina de posar puntes; faríem una double session de la òstia.
I arribam a sa qüestió de sempre: sa subnormalitat cultural de sa gent d'aquest país ha crescut molt més que s'atur. Es nombre de quillos, canis i merda d'aquesta per metre quadrat és més alt que es de persones. Són aquests els maltractadors que maten s'"amor de sa seva vida", són aquests els qui poblen ses discoteques cada setmana i es foten de coca i merda fins es cul, són aquests els qui es dediquen a apallissar inmigrants (20 contra 1, sinó tenen por)... Són es càncer d'una societat que es pudreix, que es mor i que només noltros podem salvar. Com? Sabem que a partir dels 16 anys ja no tenen solució, per tant hem de treballar dur amb sa joventut, hem d'educar-los a consciència per evitar que caiguin dins sa merda i, si per un moment hi cauen, ajudar-los ràpid a aixecar-se abans que els hi tapi els ulls. I tots hem de participar: Escoletes, cosins, nebots, fills d'amics... Tothom té contacte amb sa joventut d'una manera o una altra. I mentrestant feim aquesta tasca, els qui ja no tenen remei moriran tot sols, de sobredosi, o es mataran entre ells, perquè "quijo, que te pasa quijo, quieres que te raje quijo?" o moriran a mans d'éssers normals com noltros que després faran gerres de cervesa amb els seus ossos i brindaran per un món millor.
Encara hi som a temps, entre tots podem.


Dissabte entre les 8 i les 9 des vespre a ca meva amb un pack de birres i una pizza per cap.

diumenge, de novembre 15, 2009

Es CUC

Escoltant Gamma Ray, he vist una piràmide de paper de plata penjada a sa paret d'una cotxeria. He vist en Pau molt torrat explicant somnis eròtics. He vist en Toni dissimulant sa castanya que duia. He vist alcohol dins una panera d'espart (de ses d'anar a cercar esclatasangs). He vist tantes coses que no me'n record, millor escoltau voltrus lu mateix i me contau què veis:



S'ha d'acabar açò de "cualquier tiempo pasado fue mejor", aquest any mus ham de superar, a veure si colqú en pensa una de bona per fer es dia des cuc. Jo propòs que mus posem una màscara de "V" tots.

divendres, de novembre 13, 2009

Avui, furonant, he trobat una vinyeta que vaig fer a principis des curs de l’any passat. En aquells dies que en Toni estava aprenent sa tècnica correcta de natació, en Tomeu mos explicava ses reaccions químiques de totes ses coses possibles que hi pogués haver a ca nostra i en Cabrit s’aixecava a les 12 des migdia, vaig fer aquest dibuixet ben senzill.
Si qualcú vol fer personatges, vinyetes o un còmic sencer, ho pot fer a través d’aquest enllaç, és molts senzill: www.bitstrips.com
Jo no em vaig atrevir a incloure'm.
* Si algú es sent ofès per ses imatges, no li escuro els plats.

dimecres, de novembre 11, 2009

San Diego

Ja duc dos mesos per Canaries, i fins ara lo més polit que he descobert és que hi ha un dia a s'any que és San Diego. I voltrus me demanareu: - I en que cosisteix San Diego??? Pues San Diego és, basicament es el día de la fuga!!!! Així que aquest divendres no anam a classe. Lo divertit és que ha entrat es mestre a s'aula i mos ha dit: - Este viernes es San Diego, no vamos a dar clase o si? Així, de bon rollo.
I clar, ham dit, tiu som dimecres, i divendres és es dia de sa fuga, així que dijous no val la pena anar a classe tampoc... I sa veritat és que és bastant lògic, no trobau?

Així que toca aprofitar aquesta oportunitat caiguda del cel, i demà a fer una immersió por ahi! jojoj
I festa també! Que si he estat sortint por ahi des de fa no se quantes setmanes, no sortir aquest cap de setmana seria fer-li un lleig a San Diego, i a jo no m'agrada fer-li lletjos a persones...o sants, en aquest cas! :D

dimarts, de novembre 03, 2009

Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? escribe:


Àngel dice:
veig una casa i una serp del ferre
Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? escribe:


Àngel dice:
ho guardaré per si arriba es dia+
Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? dice:
sa casa hi es, lu altre ja es cosa teva...
jajajajaa
Àngel dice:
jajajajaj....bonu mira, al menus he vist cosa
Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? escribe:



Àngel dice:
fuuuu
com ho fas açò per cert?
Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? dice:
tatan tatan tatatatatan!
a sa versio meva, baix alla on s escriu hi ha com un boli
has d pitjar alla
que devora hi ha una "A"
Àngel escribe:


Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? escribe:



Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? dice:
jajajajajajaaj
Àngel escribe:



Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? dice:
putes, no deixa fer copiar i pegar a nes blog
Àngel dice:
jajajajaja
Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? escribe:


Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? dice:
jajajajajajaja

dilluns, de novembre 02, 2009

SE CERQUEN VESINS

Si colqú té un facebook i una granja(farmville) que es posi en contacte amb jo, perquè necessit vesins d'una manera urgent: No tenc més espai per sembrar!!
I no intenteu trobar-me directament as féisbuc que no me trobareu, seguiu ses indicacions donades.
Gràcies,

Àngel

dilluns, d’octubre 26, 2009

Fotos de sa via ferrada

Penjaré unes quantes fotos de sa via ferrada que vam fer ahir.


Abans de començar.


ehem...ni puta cas. A sa proxima haurem de dur casc i cinta plana. Tothom mos donava consell, però és que sense casc ni cinta exprés és mes barat.


Aquesta era sa via "molt difícil". No ho era molt, però just abans de començar va caure una persona, enganxada a s'arnés clar, però es va fer una contractura a s'esquena. Després, en Parera, un de s'equip, va tenir un petit susto, però com que està fort de braços ho va salvar.

En Toni fent cua per passar es pont Tibetà.


Un troç de via.

Es pont tibetà en qüestió. Es tibetans devienser uns cracks...

Més des pont.



Ja arribam...

En Marc Alzina fent de figuera entre ses roques.


Quasi dalt
Ja hi som tots


I pim pam... ( és que ja no sé que he de posar)


I as cap de unes horetes (contant que vam haver d'esperar a colque via) vam arribar dalt!


I tornant cap a casa

diumenge, d’octubre 25, 2009

Via Ferrada Centelles 2009

Avui 25-10-09 en David i jo (Toni), juntament amb 4 companys de classe de s'inef hem anat a fer una via ferrada a Centelles (un puesto perdut per enmig de Catalunya (aprop del Montseny), ha estat un diumenge divertit i entretingut, durant sa via ferrada hem vist cabres, hem conegut gent, hem passat per un pont tibetà, hem vist una ostia d'un que era per alla(no s'ha fet res greu apart d'una contractura a s'esquena) i hem disfrutat des paisatge i enfilarmos per ses roques (més ben dit per es ferros)i fins i tot hem tingut temps de semi-perdrermos... i ha ben valgut la pena, aquí hi ha un recull de fotos (de fotos no m'en deixa posar més si en voleu veure més en es facebook hau d'anar). Quevoldir?

dimecres, d’octubre 21, 2009

dimarts, d’octubre 20, 2009

Blowin' in the wind

Aquest any m’ho estic muntant bé per Barcelona! Aquest darrer cap de setmana, juntament amb en Ricard –company de feina d’estiu i gran amic- vam pujar al Nord de Catalunya a fer windsurf. Vàrem rodar entre Roses i L’escala, i vam navegar a Sant Pere Pescador. Feia Bastant de vent i hi havia onetes bones ( vaig navegar amb 4,2 i 83l per a qui interessi). Després a Barcelona vam baixar de Canyelles fins Sant Andreu amb longboard (skate). Costa per avall durant una bona estona, tot sigui per anar de costat!
Es cap de setmana anterior vaig baixar al sud, al delta de l’Ebre. Vaig quedar 3 dies a dormir a can Carlos que viu per allà. També molt guapo, i molt més natural. Vam poder fer windsurf i amistats. I a més vam poder veure planxes i veles de sa temporada 2010 perquè va passar per allà en Lalo Goya, un pro, i mos ho va mostrar. Ah, i vam ésser allà on es va rodar es videoclip de U2, uno, dos, tres, catorsse; un camp de dunes guapíssim, un desert a petita escala.
Ara, aquest cap de setmana estarem pendents des vent, i es que ve a cercar esclata-sangs, bé, bolets, que per aquí ho agafen tot.
Unes fotos:






















dissabte, d’octubre 17, 2009

D.E.P. ANDRÉS MONTES

Los jugones lloran hoy con amargas lágrimas la muerte de Andrés Montes. La huella que dejó en las retransmisiones NBA, junto a su inseparable amigo Antoni Daimiel, jamás será borrada.
Él me hizo disfrutar como nunca de este deporte. Espero que seas feliz allá donde te hayas ido.



"Como nos gusta vivir, si es que solo se vive una vez"

Ojalá que tu pudieras vivir otra vez, para alegrarnos la vida como siempre has hecho.

dijous, d’octubre 15, 2009

Toni Florit

Sí, ho sé soc en Toni i escric en es blog! Tranquils no hi ha cap mena d'error. Ja sabeu sa vida es com una muntanya russa, un dia de cop t'agafa per escriure en es blog. Normalment quan escric me dedic a escriure que faig i que estic fent i perquè i quan...i tantes coses. Res are bec una cerveza, per què? Ves a saber per què, ja sigui perquè tenia sed de cervesa ja sigui per un ésser immensament superior, ja sigui perquè estic somiant... Però és bona.
A sí i escolt en Chopin, que amb cervesa és multiplica per uns quants en ell mateix, i es resultats són semblants a s’excitació, és punt feble aquell que te toquen algunes notes, fas aai ai!
I res, com més escrigui més m’hipnotitzaran ses paraules, vos deix!

I un frase: "Lo absurdo de una cosa no prueba nada contra su existencia, es más bien condición de ella."

Records a tots!

dilluns, d’octubre 12, 2009

Lliga SuperManager

Hola a tots i a totes!
He creat una lliga a sa SuperManager, es diu Menorquins a Barcelona. Ja sabeu es qui estigui per es superManager que s'hi posi =). Sa contrasenya és: menorca
Si conegueu gent que tengui supermanager també els hi podeu dir que vengui a sa lliga, que quans més siguem millor =)
Enga cuideu-vos!

dissabte, d’octubre 10, 2009

Basquet, birra, "mejillons", FESTA!

Uep!Primera actualització des de canaries. Aprofit ara que acaba es segon quart des partit de basquet, i actualitz. Després de fer una birreta, i menjar uns quants de "mejillones", ham decidit amb es nou company de pis que mon anam a la Laguna, que és sa ciutat universitaria de Tenerife, a veure s'ambient de per allà!
Ja m'he iniciat en es surf a Tenerife, i ara esper amb ansietat cobrar sa beca, perquè quan la cobri, me compraré una tabla!
Ja he vist es primer barco enfonsat, que estava a uns 15 m de profunditat, i és un pasote! I aquet dilluns mon anam a un puesto a on hi solen veure dofins, avam si puc fer unes quantes fotos!! Trop que és una bona manera de celebrar es dia de sa hispanitat, ja que crec que no hi ha res més espanyol que un dia de festa!
Bonu, cuidau-vos per barcelona, i per menorca també ee!

diumenge, de setembre 27, 2009

Cursa de la Mercè 2009

Bon dia!
Avui he decidit posar cosa pes blog, perque ja fa temps que no pos res. Així que he decidit penjar ses fotos de sa cursa de la mercé que es va fer la setmana pasada. Sa cursa va començar a plaça espanya i va acabar allà mateix, vam corre 10 km, va estar bé, jo crec que per en Toni no li va suposar garie esforç, es que va sobrat.
8.423 atletes van arribar a sa meta, sa veritat es que hi havia gent molt bona. En Toni va arribar es 1.258 però realment hauria d'haver estat mes endavant, perque van donar sa surtida i clar de tanta gent que hi havia vam estar una estona quiets fins que vam poder començar a corre. Va fer un temps de 45:10, però de temps real van ser, 42:31
Jo vaig quedar 2.735 amb un temps de 50:32, però que es temps real va ser de, 47:53.
Bonu posarè ses fotos que mus va fer n'Àngel (va ser un gran detall que n'Àngel vingues, perque sa cursa era molt prest i es vespre abans haviem anat a fer cerveses a ca n'Àngel totti)





Finalment vos deix aquest enllaç per si voleu veure en Toni i jo a sa sortida, casi casi haviem d'anar caminant perque no podiem passar. http://www.corriendovoy.com/video.php?id=97&video=7575

dimecres, de setembre 23, 2009

Un joc que propòs

Un article de s'AS sobre escacs.

És com un exercici de llengua castellana. Es tracta de trobar ses paraules, encara que no siguin exactament ses mateixes, que es repeteixen a cada paràgraf. Per exemple a nes primer "disputa, disputadas, disputan" en 4 línies. A veure qui averigua els altres tres.... Hi ha premi: Sa pròxima entrada que faci jo, la dedicaré a sa persona que ho endevini (és un gran honor, no me digueu!)


Gary Kasparov domina a Anatoly Karpov por 2-0, tras la disputa de las dos partidas semi-rápidas disputadas en la primera de las tres jornadas que durará el duelo que disputan en la Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia en un ''match'' de exhibición incluido en el simposio ''Valencia, cuna del ajedrez moderno''.

En ambas partidas Karpov gestionó peor el tiempo ante la estrategia de Kasparov y acabó perdiendo los dos enfrentamientos al consumir su tiempo. El duelo entre los dos ex campeones mundiales, que se enfrentan 25 años después del primer enfrentamiento de ambos por el título mundial, está previsto que se dispute en tres jornadas a cuatro partidas semi-rápidas y ocho rápidas.

En las dos partidas de hoy cada jugador dispuso de 25 minutos para desarrollar su juego, con cinco segundos añadidos por cada movimiento realizado, y estuvo arbitrado por el holandés Geurt Gijsen. En la primera partida, Anatoly Karpov comenzó con la ventaja de jugar con blancas, aunque desde el primer momento Kasparov hizo gala de su juego atrevido cediendo el centro del tablero y decidiendo las jugadas con mayor rapidez que su adversario, un factor que resultaría decisivo en el desarrollo de este primer enfrentamiento.

Kasparov salió decidido a por el punto a pesar de jugar con negras y planteó muchas dudas a Karpov con sus jugadas, lo que llevo a éste a perder la partida por tiempo. En la segunda, Kasparov llevó claramente la iniciativa con blancas y aunque finalmente se adjudicó el punto por tiempo, lo cierto es que tenía totalmente acorralado a Karpov y era cuestión de tiempo el jaque mate.

dilluns, de setembre 14, 2009

Jo crec moltes coses, però crec

1- Crec que es problema més gros de sa sel·lecció és que mus falta un base que coneix perfectament a tots els jugadors "estrella", que sap a qui ha de donar sa pilota en cada moment, per qui marcar quina jugada i quan és ell qui ha d'anotar: Calde. Tot i que jo he estat pro-Ricky desde que va aparéixer, i encara ho som (només és un mes i mig més vell que jo), està molt clar que encara està molt verd i que és incapaç de dirigir a un equip on ell no és ni dels 5 millors. En Raül desde que es va lesionar no ha passat de ser un jugador normalet, amb colque moment de màgia. I en Cabezas és una cosa que fa nosa, que ha tingut un dels pitjors anys de sa vida i que hi és perquè és amiguet de s'entrenador.

2- S'entrenador aquest només serveix per a equips flacs, i m'explic: És possible que t'agafi un equip de sa zona baixa ACB i, a base d'alternar defenses, zones diverses, moltes rotacions i molta intesitat te'l classifiqui per play-offs. Però quan té un equip amb jugadors desequilibrants, amb superestrelles, és incapaç de treure-li tot és rendiment. Si a n'açò li sumam que és un xulu cregut, que es pensa que va inventar es bàsquet, ja està liada.

3- Els únics que estan en bona forma són en Rudy, en Felipe, en LLull i en Claver. En Marc està com un caragol, en Pau que li falta sa darrera empenta per acabar ses jugaqdes, en Navarro hi ha estones que fa pena veure-lo jugar i els altres més o manco, llevat de'n Garbajosa que pot començar a fer es clot perquè l'enterrin. I aquí vull afegir una cosa per no fer un altre punt només per açò: Sa primera opció exterior en atac estàtic ha de ser en Rudy, i a un rinconet en Navarro quiet, que li arribaran pilotes i tirarà tot solet sense fer coses rares.

4- Aquest té a veure amb s'entrenador... Per què cony feim zona? O és que en Gasol no ha aturat en Howard ell tot solet a ses finals, o és que es germà seu no ha estat considerat es rookie que millor defensa per molts analistes, o es que en rudy no té prou cames per perseguir qualsevol altre tio? Sa zona és una solució d'equips petits i de provincials.

5- I darrer que me cans... Equip NBA, sistemes NBA. Jerarquies. En Pau és es millor? 12 tirs com a mínim. Després en Rudy? 10 tirs Marc, Navarro? 6-8 tirs... I a partir d'aquí, pilotes que obra en pau, rotació exterior, passe extra.... BO! I en Ricky/LLull/Raül/Mumbrú/Claver ha tirat tot sol i l'ha fet!

A la merda, que jo ho faria millor que en gomina.

I així i tot, crec que avui guanyarem, perquè som molt més bons que qualsevol altre equip, perquè en Pau en pot fotre 30 si vol, perquè en Rudy tindrà es dia i tirarà més, perquè en Marc farà sa seva feina, perquè si, perquè som molt millors, i els millors guanyen.

divendres, de setembre 11, 2009

Dia avui divendres

Mus trobam aquí reunits quatre membres quevoldirs. Tomeu, Toni, Àngel i Àngel Jo. En Toni menja cantons de pizza que jo he deixat perquè he pensat que eren sossos. En Tomeu ençata i pega un glop de birra fresca, bona i decent... Estrella. N'Àngel intenta posar sa cançó nombre 10, arbre que mira farola, de JMO. No sabem encara si partirem amb bicing o amb metru, però ses opcions secundàries prenen força tal i com agafar es pony rosa que en Tomeu es a comprar a Ikea i que va haver de muntar pota per pota i renclí per renclí sense ses instruccions que colqú havia emprat com a substitut des paper higiènic original.
Mentres desvariam entre núvols de gas de rots de birra i bafarades d'aire calent d'etanol, en Toni absent beu suc de civada o d'ordi perquè no sabem si cebada és civada o ordi i posa pink floyd a sa minicadena. En Tomeu fa teeeen amb sa primera nota de shine on you crazy diamond, as mateix moment que en Cabrit es converteix en assassí olivàtil negrós de rodanxes
. He fet un enter abans des punt i ha quedat descol·locat.
Verdes, vermelles, vermelles i dins un got són ses birres que esgotam a passos agigantats, com ses persones li semblaven an patufet quan anava a comprar pernil dolç per sa mare.
És hora de partir cap as concert de ses cusses invidents, uns a veure si fan bona murga, altres a veure si es bar va baratu.
Salut i Pink Floyd per sempre!

dimarts, de setembre 08, 2009

Cursa Popular Sant Bartomeu

Bones a tots hi ha totes!

Avui posarem ses fotos de sa gran Curs Popular de Sant Bartomeu que es va fer uns dies abans de ses festes.








No penseu que n'Àngel beu una Pepsi, és una cervesa per agafar forçes abans de començar a correr, jejeje.
Ahh si, per tots ets atletes que sigueu per Barcelona dia 20 de Setembre hi ha una cursa, a veure qui s'apunta, en Toni i jo ja esteim apuntats.

dijous, de setembre 03, 2009

Ocean Diver

Després de molt de temps editant (30 min), ja he acabat es meu primer video de submarinisme. Sa immersió es diu Ocean Diver, i és un vaixell enfonsat que està a 28 metres de profunditat. Açò no és res més que un primer escaló cap a nes reportatges de sa BBC, o sa CCD si veig que amb sa primera no hi ha sort (xiste Pau).
A part d'açò, ja mos començam a separar, i sa pròxima entrada que faixi a n'aquest blog serà possiblement des de Tenerife.
Bonu, esper que vos agradi es video.
I divendres vos esper a tots a rocks e!!

dilluns, d’agost 31, 2009

Sant Bartomeu 2009

Després d'uns dies de Sant Bartomeu ja toca posar colca cosa per es blog, no?
A veure es tema de ses fotos, qui sigui per Menorca arribarà un CD amb totes ses fotos, el tindrà en Miquel Àngel, ja sabeu, es qui les vulgui que li demani.
I per sa gent que serà per Barcelona, que me dugui un pentdrive i jo li copiarè.
Esper que vos agradin!



diumenge, d’agost 09, 2009

Australopithecus a Binigaus

S'altre dia per Binigaus vam trobar una espècie que pensavem que ja estava estingida: "Australopithecus Quevoldirus", a més a més es pot apreciar que viuen en simbiosi amb sa mosca "Quèvoldir?" Ha estat un gran descobriment per tot el món de la ciència.
Podeu anar alerta si anau per Binigaus, són molt perillosos...

divendres, d’agost 07, 2009

Me cag en tot lu que sigui possible cagar-se o també "Es nostru petit tour"

Tenia casi acabada una crònica llarguíssima i molt detallada de ses nostres tres etapes des Tour de menorca, feia pràcticament una hora que ecrivia i, sabeu que dura sa bateria des meu portàtil?? Casi una horeta.... De cop ¡Fosca! i després un silenci acompanyat d'increïbles i irrefrenables ganes d'assessinar portàtils i sa mare que els va inventar.
Així que me sap greu, però ara que l'he enxufat, vus posaré només ses fotos de dites excursions. Ja si en feim més i me fa il·lusió vus faré una crònica... De moment vus quedau amb ses ganes de sentir sa èpica història des dia que n'Àngel Simoni va atacar a nes mític Col du Saint Pêre i va deixar enrera en Cabrit Valverde i en Mir Schleck, i sa història de com en Toni Indurain i en Miquel Freire van haver d'abandonar a s'etapa que arribava als Alocs davant s'extrema duresa de sa matexa.
Idò res, ja se m'ha espassat un poc:









Salut i pomada per un tub(u).

dimarts, d’agost 04, 2009

Burdeus!!

Bé al·lots, com que ja feia falta que actualitzés, vos deixaré aquestes fotos que son ses més recents. =) aquest cap de setmana hem anat a Baiona, que eren ses festes d'allà i bé ja podeu veure com va anar xD vam acabar ben xops i ben beguts xD
i després diumenge vam anar a veure un espectacle de globus aeroestàtics i d'avions que feien acrobàcies. Va ser brutal!
bonu! aguantau es tipu, jo ja aniré passant per aqui! :)
Salut!