IEEE!! Avui que és es darrer dia de feina, després de 6 mesots seguits,i he decidit fer una entrada, i així, de pas, puc passar un poc s'estona, que encara m'hi queden 5 hores.
Aquest cap de setmana mun anam as port! Que en mir celebra que ha acabat examens, i jo m'he solidaritzat amb ell, i a "regañadientes" també m'hi he apuntat. Tot sigi per es amics.
I açò, dilluns començ feina nova, i millor. Tot es dia a sa platja... veure femelles... anar per la mar...veure churris...submarinisme... veure dones...
Per si algú vol venir a fer una visita, seré a cala galdana, i si algú no me vol veure, pues...seré a cala galdana xD

Per cert, amb en David tenim dues excursions planejades, una és fer una travessia nadant des de Cala Mitjana fins a Cala Galdana. I s'altre és una excursió a una cova que es diu sa cova d'Algaiarens. Fa poc vaig veure que hi havia un article a on posava que s'hi havien trobat pintures rupestres.
Ja direu si vus apuntau a qualcuna d'aquestes.

I de pas posaré es video en es que aconseguesc es meu récord actual d'apnea, 15,1 metres de profunditat. Avam si aquest estiu puc millorar-lo, es meu objectiu són es 20...avam com anirà...si vus animau a fer un poc d'entrenaments, m'ho deis, que jo m'hi apunt!!!

HD

Un píxel és la unitat mínima de color de les imatges digitals, un petit quadre d’un sol color homogeni. La suma de píxels forma una imatge.
Fins fa ben poc, la resolució màxima dels vídeos era de 720 x 576 píxels (sistema PAL). A poc a poc es va introduint el sistema Full HD que permet una resolució de 1920x1080 píxels i garanteix resultats com aquests:

Viatget a Cantabria

Divendres matí vaig anar a classe amb la sorpresa que un bon company me va brindar per anar a passar es cap de setmana a Cantabria o Euskadi amb la seva autocaravana a fer surf, evidentment no vaig necessitar meditar massa la meva resposta, que per moltes coses que un tengui que fer, lo primer és lo primer. Vaig anar a cercar quatre coses a casa i cap al nord de sa península s’ha dit. Vam anar a cercar un amic seu a Terrassa i cap a fer carretera, 9 hores de camí, a les 22h arribàvem a Arenillas una platja ben polida aprop de Bilbao (al costat de Laredo), i vam passar sa nit allà, Dissabte ens vam llevar de bon matí amb ànims de fer un banyet, vistes ses perspectives a Arenillas vam anar a una platja més oberta més cap a Cantabria a veure si entrava alguna oneta surfejable i vam anar a parar a Berria, amb la sort o la desgracia que vam trobar un quartillo de ona que no donava molt de joc però que era surfejable quan entraven les series grans. I així ens vam passar el dissabte fent un bany de 2 o 3 hores el matí i un altre el capvespre, i la resta fent es xubec, llegint, mirant alguna pel•lícula, bevent vinet i fent unes vacances un poquet adelantades. Diumenge ses previsions no eren gaire millors que les de dissabte i en vista de s’ èxit cap a mig matí vam tirar cap a una platja encara més a l’oest, a Ajo , on les ones eren igual de petites que dissabte però com havíem vingut a lo que havíem vingut qualsevol cosa era bona per espassar sa gana, així que allà vam fer un sessió de despedida abans de tornar cap a Barcelona i començar de nou sa nostra estimada rutina. En general un molt bon cap de setmana diferent i que tot i que les onades no van estar massa al nostre favor (segons les previsions dilluns començava a millorar la cosa), però com al Cantàbric no és el Mediterrani vam poder fer alguna cosa. I desitjo a en David i en Llorenç que d’aquí poc aniran cap allà que xalin molt, que segur que serà així i ja explicareu per aquí s’experiència. Vos deix algunes fotos. Una abraçada ben forta a tothom.

Toni Florit.

Cursa del Corte Inglés

Un bon diumenge m'he aixecat a les 7:30h, he berenat i he escurat. En Tomeu i N’Àngel cabrit han berenat i ham partit cap a Plaça Universitat. Es metro anava ple de corredors. Allà mos ham trobat amb n’ Àngel i a n’Esequiel, un company de classe que no es de nom Ezequiel.
Quan estàvem tots junts ham vist un corredor en pilotes, amb dos collons! Xanu-xanu ham anat fent camí cap a sa sortida. En Cabrit i en Tomeu han fet de reporters i ham quedat d’acord per trobar-nos en acabar sa carrera.
Érem 57.100 i picu corredors, entre ells hi havia cans que també duen dorsal, porcs i gallines. No mos ham pogut col•locar gaire bé per sa sortida i des de que han donat es “sus” fins que ham passat per sa línia de sortida hauran passat un o dos minuts.
En general sa carrera era mala de córrer perquè hi havia moltíssima gent. Era un zig-zag continu, però així ha estat distreta. A sa pujada de Montjuïc sa gent s’ha començat a “dissipar un poc” i es corria un poc més tranquil – una tranquil•litat molt relativa així i tot- en ser dalt ham entrat a s’estadi Lluis Companys, i ha començat sa baixada. Després una estona més de pla i cap a Plaça Catalunya on hi havia sa meta. No sabem sa classificació, però tant m'és quedar es 1.482 com es 27.476, són nombres massa grossos.

En acabar, en Tomeu m'ha cenvençut per anar a correr es 100m llisos. Els he corregut amb n'Anibal, un molt bon homo que he conegut allà mateix. M'ha demanat si la volia correr amb ell, ham fet quatre bromes, i m'ha mostrat a sortir amb es tacos.

Ell també havia corregut sa cursa.

Deixau volar sa imaginació!

Bona nit estimats germans, amics, companys, seguidors, i demés persones i criatures que llegigueu aquestes paraules.

En vista de que s'actualització per alabar sa grandesa del Barça ha rebut poc recolzament per part des culés, faré una nova entrada. Però "al tantu!" que açò no es cap crítica a s'esmentat club, ni a nes seus seguidors ni a ningú.

Aquesta es sa primera vegada que faig una entrada. Ja que hi som, aprofitaré s'ocasió per dir-vos que dimecres passat vaig anar a Suècia i vaig arribar dilluns vespre. Es gener de l'any passat ja hi vaig ser, però aquesta vegada Estocolm no estava cobert de neu i sa impressió va ser bastant diferent. No me'n record quantes hores de sol tenien en aquella època, però poques (a les 16h. ja era de nit). En canvi, ara a les 22h des vespre encara hi ha un poc de claror i a les 4 de sa matinada o així es sol ja surt.
Es temps que he passat allà l'he invertit, bàsicament, en fer de concu i de turista, dues coses prou entretingudes!

I ara, "another thing butterfly". Aquesta actualització la feia, més que res, per proposar-vos una activitat que pot resultar xistosa: es tracta de fer un conte/història entre tots i veure avam que surt. Jo la començaré i aquell/a que vulgui la pot anar continuant a través de comentaris. Només hi ha dues normes (ja vorem si sobre la marxa se n'han de posar més o no):

- Aquell/a que vulgui escriure ha de continuar lu que ja hi ha escrit.
- Aquell/a que vulgui escriure ha de firmar amb un nom amb es qual el podem identificar. Només en es cas de que sa història que hagi escrit un anònim sigui molt bona, aquesta es tindrà en compte per a seguir.

M'ha comentat n'Àngel que una cosa semblant ja la fa en Piedrahita a nes seu blog, i volia deixar clar que jo no sabia res d'açò quan se m'ha passat pes cap aquesta meravellosa i esplèndida idea.

Comença idò sa misteriosa història:

Diuen ses males llengües que va existir una moixa que, per estranyes cirumsàncies de sa vida, es va fer amiga d'una mosca. Sa mosca no era de ses que volaven per es llum sinó que, quan s'avorria, solia posar-se entre es bigotis de sa moixa i...

...continuarà?

P.D. Nota per es Que vol dir: en es cas de que aquesta activitat tingués èxit i sa gent participés no vol dir que no es puguin anar fent altres entrades!

-Cabrit-

Visca el Barça i visca Catalunya!

Me sap greu per es quevoldir que no siguin del Barça però crec que aquet club mereix un apartat en aquest blog, i quina altre manera millor de fer que amb una actualització després de veure en Bono desafinant durant un temps. Crec que es títol avui ho diu tot, i ara a per sa Champions. (algun dia penjarem ses fotos de sa celebració de sa copa a canaletes a sa qual vam assistir alguns membres des quevoldir i esper que es pugui repetir d'aqui una setmana aproximadament) Una abraçada ben forta a es barcelonistes, es madridistes, d'altres equips i es neutres. Força Barça!

Toni Florit

En Bono a s'edat de sa pubertat

Què passa si fas play-back i tens un tècnic de so cabró? Es veu que van gravar es so real que entrava pes micros i la cosa va quedar així.
D'açò també sen podria fer una enquesta:
Què li passa a ne'n Bono?
- està canviant sa veu
- dua un anellals ous
- està a ne's món artístic de ses terceres avantguades
- sa distorció de sa guiterra la van posar a nes micro
U2


U2 apestan

Experiències amb Coves

Anar algunes coves et deixa impressionat, només pensar que els nostres avantpassats hi vivien, ja et posa la pell de punta. La xalada no només és que és extraordinari si no que amb els amics hi gaudim veure ossos de cabra, passar per llocs estrets, fer cançons amb els estalactites i desprès de llargues estones d’anar allargat trobar una cambra i poder-te aixecar és fantàstic.

A la primera cova que vaig anar va ser la cova de Son Mestre, era una excursió amb l’escola, com que érem molts els mestres es van estimar més que no ens poséssim en cap lloc estret i perillós. Jo vaig pensar que aquella cova hi havia de tornar.

A la primera cova que vaig anar amb els amics va ser la cova Morada, que es troba al Barranc d’Algendar. Allà hi vam anar amb els amics i uns quants joves més grans que jo que ja hi havia estat. Era un dissabte que just ploviscava hi nosaltres caparruts vam insistir en anar-hi, mos vam trobar a la plaça del polisportiu allà ja ens esperaven per partir. Tots anàvem amb el material just i necessari unes bones botes perquè no traspassí l’aigua, un motxilla carregada de menjar, i unes bones llanternes ben carregades per no quedar-nos a les fosques. Quan vam arribar al Barranc d’Algendar ens vam posar els anoracs per no banyar-nos. L’excursió per arribar a la cova era llarga, havíem de passar tot es Barranc passant per es Canaló, s’Aranjasa i travassar es torrent d’Algendar pujant sa costa per arribar a n’és mirador, allà és tot “flipant”, sentir que estic dalt d’un gran Barranc et fa sentir moltes coses, un gran respecte cap a la natura pel perill que pot arribar a suposar, la bellesa que té tot l’entorn fora de les renous dels cotxes i només sentir l’aigua que davalla del torrent i veure una família d’àguiles que volen tranquil·lament. Seguidament vam botar una paret per passar entre les tanques i passar-les vora paret per no trepitjar el llaurat. Desprès d’una llarga estona de caminar vam arribar a un altre mirador però fins i tot tenia una barra de ferro per no caure. Desprès venia el tros més difícil passar pels llocs que ens havíem d’agafar a les branques per no relliscar i també havíem de vigilar perquè les roques estaven bastant humides, passant per davant sa cova d’es Carritx i al cap d’unes passes més trobem el que tots estàvem esperant, la gran cova, una l’entrada impressionant i molt guapa, allà vam deixar les motxilles i vam treure les llanternes. La cova tenia dues grans cambres, la primera era molt grossa i al cap d’unes quantes passes tenies com una porta que et deixava passar a l’altre cambra, aquesta tenia com una petita costa que quan eres dalt hi havia un pas que estava entre paret i paret horitzontal i només deixava passar allargat. Els qui tenien claustrofòbia millor que no entressin, a jo em feia molt de respecte passar per allà però amb s’excusa que un amic s’havien deixat sa càmara de fer fotos vaig entrar per dur-li. Havia de passar allargat fer força amb es braços i les cames per passar endavant vaig fer bastants de metres allargat i desprès hi havia un forat més petit sort que allà m’esperava el propietari de la càmara, abans de tornar enrera em vaig allargar panxa per amunt pensava com de divertit que ha estat fer açò i poc a poc vaig tornar de la mateixa manera que ho havia fet per entrar.
Aquesta cova és molt..., com ho diria, “guay”.

Hola estimats quevoldir, i gent que passi per aquí! Bé soc en Toni, sense res especial a dir, però com encara no havia actualitzat mai, m'ha fet un poquet d'ilusió i aquí n'hi ha sa prova. Bé si voleu saber que n'és de jo, rondant per Barcelona, amb examens i feina (que mesquins no els hi faig massa cas), i ahir vaig anar al Teatre a veure Traces, i vaig disfrutar moltissim (quan algú arribi a ser tan crack com aquells actors que me telefoni que li fare de manager encantat, bé era un espectacle de circ, amb acrobàcies increibles, tocaven es piano, dibuixaven, cantaven, actuaven molt bé... I res ara vaig a un Karaoke, una cançó la dedicaré a tots es quevoldir, per exemple... I poca cosa més que vos pugui ser útil. Una besada amb pipius!

DREAM THEATER - HOLLOW YEARS

Una cançó espectacular, increïble... Sa introducció d'en Petrucci a sa guiterra posa sa pell de gallina.

Carry me to the shoreline
Bury me in the sand
Walk me across the water
And maybe you'll understand




I demà una altra d'exquisita i pinkfloydiana...

En aquests momnets de nit, quan a n'es msn hi ha exactament 3 amics, 2 gent rara i 1 imbècils connectats i quan sa tercera bock-damm desapareix a marxes forçades, me dispòs a escriure lu que surti i Déu vulgui.

Vaig a treure sa pizza des forn, un segon i torn.
Me cau sa baba de sa fam que tenc.

Nyam nyam.... nyam...

Ara que ja estic millor i amb sa panxa plena, trob que me n'aniré a dormir no sigui cosa que venguin es monstros de davall es llit i m'agafi vomitera, perquè si llavor he de fregar sortirà es sol i serà de dia.

Au salut i bona nit!

i també sa del "Dragon Khan" que és s'atracció estrella de port aventura per dir-ho d'alguna manera jeje

Furius Baco

Bones!
avui me feia ganes mostrar-vos una foto d'ahir, que vaig anar a Port Aventura amb na Goretti, na Miriam i en Miquel. Sa foto és de s'atracció "Furius Baco" que és sa darrera que han posat i que va de 0 a 135 Km/h en 3,5 segons. És Brutal! xD i bé vos pos sa foto que ens vam fer jeje au idò!
Reis una estona que després d'una hora i quasi mitja, va valer la pena xD

Pau.