Una ciberactuació més de greenpeace

El pulpo y las reservas marinas from Greenpeace España on Vimeo.

Si vols una Xarxa Global de Reserves Marines, firma aquí.

Per cert, heu sentit açò dels anfossos surants de les costes de Menorca?

Xorrades selectes

A un article del diari Público Arturo González va demanar als lectors: "Quina és la xorrada més gran que heu sentit a dir a un polític durant la vostra vida?". De les respostes en va fer aquesta selecció.

El aeropuerto de Barajas es muy grande. Magdalena Álvarez.
La tierra no es de nadie, pertenece al viento. ¿Zapatero?
Estamos a punto de salir de la crisis si no lo hemos hecho ya. Zapatero
Yo nunca he oído a ningún musulmán pedirme a mí disculpas. Aznar.
Yo, como sé de lo que hablo, me callo. José Blanco.
Tengo una oreja frente a la otra. Aznar.
La Cenicienta es un ejemplo para nuestras vidas por los valores que representa. Recibe los malos tratos sin rechistar, busca consuelo en el recuerdo de su madre. Ana Botella.
En la catástrofe del Prestige solo hay un culpable: el barco. Rajoy.
Mantengo la escolta porque en la plaza de Baix hay unas gentes instaladas, de una banda armada, de ETA. (Eran del 15-M). Mercedes Alonso, alcaldesa de Elche.
Es un aeropuerto para las personas. Carlos Fabra.
Yo soy el milagro. Aznar.
Tras la guerra de Irak las gasolinas nos cuestan unos céntimos menos: eso son datos. Ana Palacios, ex ministra de Asuntos Exteriores.
Con lo que gano de Presidenta me cuesta llegar a fin de mes. Esperanza Aguirre.
El PP es el partido de los trabajadores. María Dolores Cospedal.
Pienso morirme sin ponerme un condón. Manuel Fraga.
Sara Mago, ah sí, una excelente pintora. Esperanza Aguirre, ex ministra de Educación y Cultura y presidenta de la Comunidad de Madrid.
Yo quiero que la niña que nace en España tenga una familia y una vivienda y unos padres con trabajo. Rajoy.
No se pueden mezclar peras con manzanas, a propósito del matrimonio homosexual. Ana Botella.
Crearemos 3,5 millones de empleos, pero antes hay que crear un millón de empresas. Esteban González Pons.
Nosotros, los demócratas. Muchos.
Gobernaremos para todos los españoles y españolas. Rajoy.
Todos los países de la Tierra se unirían si nos atacasen los extraterrestres. Ronald Reagan.
Estamos trabajando en ello. Varios.
España va bien. Aznar.
Si me permitís la expresión, el PIB es claramente masculino, y por tanto el cambio estará en el momento en que las decisiones importantes estén tomadas también por mujeres. Leire Pajín.
Hay que gobernar como Dios manda. Rajoy.
Para combatir el paro hay que crear puestos de trabajo. Rajoy.
Juro por mi cargo y honor. Casi todos.
La Historia le juzgará. Muchos.
Son como unos hilillos de plastilina. Rajoy.
Pues yo del cambio climático no sé nada, pero mi primo dice que … Rajoy.
Si no cumple con ETA le pondrán bombas, y si no le ponen bombas es que usted ha cedido. Rajoy.
Los miembros y las miembras. Leire Pajín.
Será un acontecimiento interplanetario que Obama y Zapatero lideren al tiempo. Leire Pajín.
He sido cocinera antes que fraila. Carmen Calvo, ex ministra de Cultura.
Se hará en el mundo oportuno. Todos.
¿Por qué voy a condenar el franquismo si representaba a la mayoría de la sociedad? Jaime Mayor Oreja
Nunca cambiaré mis principios. Zapatero.

Crec que vaig a sa farmàcia

Donau-li un cop d'ull a aquest video, m'ha semblat molt interessant.

Joan Melé, un banquer poc habitual

"Joan Melé és subdirector general a Espanya d'un banc poc habitual i referent europeu en banca ètica: Triodos Bank. En el seu llibre "Dinero y conciencia. A quién sirve mi dinero", Melé parla d'economia amb valors ètics i diu que la societat ha de prendre consciència de la necessitat d'implantar un nou model econòmic".

Açò de la banca ètica és cosa que he de mirar amb deteniment. Noltros, que som joves i tenim pocs ingressos, ho tenim molt fàcil canviar de banc. Si tots els bancs fossin com aquest i tots els programes de tele d'aquesta qualitat les coses serien positivament diferents.

Se m'ha acabat el gas

El títol sona metafòric però no ho és. Se m'ha acabat la bombona de gas. Com que men vaig aquest dimecres, he pensat que no sortia a compte anar a cercar-ne una altra, que pesa i val durus. Així que ahir vaig improvisar un fogó rudimentari per a menjar-me dues hamburgueses, que no valia la pena tirar-les.

Vaig agafar una olla i hi vaig posar quatre papers.

Després vaig veure que n'havia de posar poc, i anar afegint-ne, que una estona vaig passar pena -com a mínim- per a què em tornessin la fiança.

Després només era qüestió de posar la paella amb les hamburgueses damunt, vigilant de que el foc respirés. També ho vaig tapar amb una altra paella per aprofitar la calor.

I finalment...Un sopar de dalt de tot! I una olor a torrada que trob que devia arribar als vesins.

Fems surants!

Els oceans s’estan convertint en els abocadors de deixalles del món. Avui en dia, cada quilòmetre d’oceà conté al voltant de 74.000 peces de plàstic. Una mena de “caldo de cultiu”, fet a partir de residus plàstics, que mata centenars i milers d’animals cada any i que suposa, també que, lentament, es filtrin substàncies químiques en la cadena alimentària.
A Holanda, un grup de científics que estudia l’extinció de les aus ha trobat que aquestes tenen plàstic a l’estómac en un 95% de les mostres. D’altra banda, a Alemanya, els investigadors han descobert que les substàncies químiques que es desprenen del plàstic afecten el sistema reproductiu dels animals. Mentrestant, a Califòrnia els conservacionistes veuen com es multiplica el nombre de balenes i de dofins que moren, agonitzant, quan els budells se’ls bloquegen amb trossos de plàstic. Quin serà l’impacte d’aquesta “contaminació plàstica” a curt i a mitjà termini? Es pot fer alguna cosa per salvar els oceans?
A “Oceans de plàstic” coneixerem els intents científics que s’estan fent contra rellotge per posar fre a la pol•lució mortífera que amenaça l’ecosistema marí.

(Programa de 60 minuts de TV3)


Sa foto fa molt que pensar, però sembla que açò no mus passarà a Menorca, pues errats anam, supos que es qui hem treballat vora la mar ho veim més que mai, quan tenim la corrent del mar que ens porta tota la merda es impresionant. S'estiu passat a Macarella cada mati venien es de netetja de platges per treure un futime de merda que s'acumulava a s'arena. Per terme mitj es dies que teniem la mar calmada no solien endur-se'n gaire fems, però sa cosa canviava radicalmente quan teniem es vent que bufava de migjorn que se'n enduien 3 bosses de fems industrials o moltes més, tenin en compte que només feien net damunt s'arena, a s'aigua no si posaven mai.
M'enrecord de dies que sa gent no es volien ni fotra dins s'aigua de sa quantitat de plastics que estaven a sa vorera de la mar o surant. I clar totes ses queixes anavem cap a nes socorristes de que sa platja estava molt bruta.
Un dia la mar estava molt bruta, havia fet uns quants dies de sur i allò ja semblava un femater surant, així que vam decir treure un poc de porcaria. Podeu imaginar que amb 20 mínuts vam treure 5 boses industrials de plastics que estaven surant??!! I açò tenint en compte que només treiem l'ho més gros, perque no tenim temps per posar-mos a fer net, perque teniem que vigilar.

Bonu amb tot açò que vull dir: Que qui provi de tirar fems a la mar li tall ets ous!!! Ho sento però algú ho havia de dir! Menorca, sempre neta!!!!

Aquest poble és una merda

Menorquins i menorquines

jo no vos vull espantar

però no puc aguantar

aquesta pudor a sentines.

No basten ses cortines

per tapar ses latrines

quan has anat a cagar.

El president ha anunciat

que s'ha romput sa tuberia

i l'ha deixat empastifat,

com que no sabia que faria,

ha afinat sa punteria

i amb prou fermesa així ha rallat:

Es tub ha fet una esquerda

quan momare estava asseguda,

es veu que no ha anat alerta

i no ha propiciat moguda

i l'hi ha quedat tota sa muda

empastifada de merda.

Sa caca ha fet un viarany

i ses meves ties, mesquines,

ho han provat de tapar amb un pany

però han quedat negres com a mines,

així que farem com antany

i, entre tots, cavarem latrines.

Faig saber que a partir d'avui

es vàter pot quedar enterrat

i l'únic que jo ara vull,

i ho dic de veritat,

es que podeu escriure a un full

que a ca vostra hau de fer un forat.

No fa falta emprar els dits,

podeu agafar un càvec.

Però no quedeu atordits

si hau de cagar ajupits

com sa postura d'un ànec,

però recordau que ells tenen pit

i no els hi penja es mànec.

No passa res si sa fava

vos refrega un poc pen terra,

l'àvi meu me contava

que era pitjor anar a la guerra,

'çò es fa net amb un poc de bava,

que es fineta i no s'aferra.

Amb el cas de les femelles

no hi veig cap impediment,

s'únic que me ve a sa ment

és que siguin molt velles

i enterra toquin igualment

si els hi pengen ses mamelles.

Ara mos ham d'organitzar

i no fer cap pas en fals.

Per si tots no em podeu escoltar,

no passeu pena, jo m'alç:

es pa ja no el podeu comprar,

perquè es forn serà ara de calç.

Noltros repartirem sacs,

així també feim bones obres,

però per torcar-vos ses sobres

haureu d'emprar parracs.

Així i tot, son coses vostres

i qui vulgui podrà emprar macs.

Si esteis farts de sa caca

no hi ha cap impediment,

només hau de clavar una estaca

i es femater vindrà corrents,

que igual que es de sa vaca,

s'adob és bo pes creixement.

Avui l'amo m'ha telefonat

per xerrar açò dels cagons

i en haver-ho acordat

ham fet nombres redons,

i també m'ha assegurat

que si pot omplir bidons

amb tot lo arreplegat

en s'estiu tindrem melons.

Com que és un problema d'antes

he rallat amb s'arquitecte

i pels pisos de vàries plantes

no tenim cap projecte.

Així que potser t'afecta

si caguen dalt i no et decantes.

De moment es clavegueram

es veu que no té solució

i els experts calculam

que només surt una porció,

i jo ho veig amb emoció,

senyal que no passàvem fam,

i és que com a batle man

i aquesta és sa meva funció.

Només vos deman paciència

que açò és qüestió de temps

i amb al·lotes i pretendents

tingueu un poc de resistència

si teniu qualque ocurrència

si no voleu sortir corrents.

Ses eleccions

Avui vint-i-dos de maig,

dia de ses eleccions

m'han pujat els dos collons.

El pp ha fotut matx

quaranta per cent i escaig,

només poden ser punxons.

Pensant amb es seu despatx

deuen tenir ereccions.

Aquesta revolució

Aquest dijous vaig passar per curiositat a veure açò de les manifestacions. Va estar bé. Divendres hi vaig tornar i érem molts més, i ahir igual. La premsa deia que érem 3.000 (xerr de Santa Cruz).

Al principi, amb el amics, ens ho miràvem, però a poc a poc, vam anar participant i xerrant amb la gent que hi estava treballant tot el dia.

El que més m'agrada - i pot ser la clau de l'èxit-, és la coordinació. Tant dins la pròpia acampada com a fora; entre les de tot el món. S'han creat diferents comissions (de difusió, de premsa, de logística, de justícia...) en les que hi pot participar tothom. Cada una d'aquestes comissions debat i proposa internament. Després, totes questes propostes s'exposen a una assemblea general, a la que també hi participa tothom, i es decideixen quines tirar endavant i quines no. I tot açò, amb una certa unanimitat amb les altres acampades.

Altres coses que també son interessants són l'edat (de jubilats a menors) i la varietat de la gent, sobretot laboral -si és que tenen feina- (el cap de comissió de justícia és un advocat amb més de 30 anys d'experiència, no està malament).

Au idò, després d'estudiar, al carrer! Un poc de cada.

Seguiu o heu anat a les manifestacions?

Probablement haureu vist qualque vídeo i sentit a gent xerrar-ne. Jo no tenc tele, però m'han dit que s'emet poca cosa i distorsionada. De fet, ahir capvespre, es va començar l'acampada aquí, a Tenerife, i hi vaig anar una estona. Van venir els mitjans, i un dels periodistes -d'Antena3- va demanar que perfavor, començassin a treure les pancartes i els sacs que havien de gravar. Evidentment la gent va seguir fent la seva.

En tot cas es veu que aquesta vegada les xarxes socials han fet la seva funció. I sembla que els mitjans convencionals, si no se'ls prem, segueixen igual. En aquest vídeo, una tal cristina, els apreta.

Un parell de cites importants.

La primera, i probablement més contingent que la segona, és pels que estem a l'exili i vulguem votar. Només recordar que ens queden dos dies (fins dia 12 de maig) per anar a correus i demanar la sol·licitud del vot per correu. Si qualcú encara no ho ha fet, i té idea de votar, ja ho sabeu!

I l'altra, pels que són a Menorca, és que aquest divendres, a partir de les 20h, es juga el partit benèfic que es solidaritza amb na Neus Mercadal Arguimbau, i que pretén recollir doblers per a l'associació ASPANOB (associació de pares de nins amb càncer de Balears).

Notícies la mar de sentides, però no fa mal recordar-ho. Ah, i força als Mercadal Arguimbau!

tumustram.blogspot.com

Bones a tots!
faig aquesta entrada per promocionar es blog que hem creat amb es Tumus Tram. Serà com un tipus de memòria de cada espectacle que faguem, i si teniu alguna cosa a aportar, serà benvinguda!

Au idò! açò es tot!

tumustram.blogspot.com
Visita'ns xD

A nen Dalí també li agradaven les mosques

València

Aquesta setmana he estat per Oliva, el poble on va néixer ma mare i a on hi tenc mitja família. S'àvia i una tia de ma mare, viuda de jove i convertida -quasi- en s'àvia nº2, estan a la tercera o quarta edat i vaig aprofitar per fer-lis un poc de companyia. Segur que els hi haurà anat quasi tant bé com a jo.

Els hi feia ganes que pogués veure qualque cerimònia de setmana santa. Si per qualque motiu em feia ganes, era perquè veuria cosa que havia vist ma mare quan era petita, però el fervor devot de setmana santa em repela bastant.

El primer que vaig veure va ser "la pujada al calvari", que consisteix en pujar una figura d'un Jesús grenyut dalt una muntanya que comença davant ca s'àvia.

Aquí el teniu.

El que més em va agradar, a part de les vistes, va ser la queixa d'algú a qui no li agradava que només es fes net la muntanya per aquestes dates.

Estant per la muntanya, s'àvia, tot i estar cega per culpa de les cataractes mos va fer pastissos (que vindrien a ser com a rubiols). Aquí, juntament amb la tia Maria a l'esquerra, i la tia Luci.

Entre professons (que passaven davant ca nostra) i estones amb els cosins, vaig aprofitar per remenar calaixos i capses. En especial vaig trobar moltes fotos, que mostraven com han canviat les coses en 50 anys. En algunes es veia la casa a on vivien els meus concos i ties durant l'estiu. Les parets estaven fetes de canyes i la teulada d'algues de riu. Si plovia hi havia goteres i els dragons i les rates eren companyia freqüent (de fet, a les rates se les menjaven). Així i tot, a totes les fotos hi havia un somriure permanent.

Bono, a totes no, en aquesta ma mare plorava, però aquí es veu la paret de canyes.

(Guapa!)

Finalment, el darrer dia va passar la professo més esperada. La gent guardava el seu espai de la façana treient les cadires al carrer.

La tia Maria ho tenia ben clar.

Fins que va passar s'homo des be en versió s'àvia corema, que passetjava un figura que semblava feixuga, i després, tothom va tornar a ca seva dient "fins l'any que ve si déu vol".

Obrint Pas

Es veu que per primavera la gent consumeix música. Varis grups han tret àlbum nou: Antònia Font, Manel, Very Pomelo, Anímic, Bedroom, Obrint Pas. Aquests darrers anys sembla que la tònica que domina és el pop tranquil, i m'agrada aquest tipus de música, però està bé tornar a escoltar la música motivadora d'Obrint Pas.

PD: Els Brams també han tret un disc nou!

Què vol dir ser amics?

Una persona és tota troços,

n'hi ha de bons i de dolents

que són part dels nostros cossos

i també de ses nostres ments,

uns són dels propis esforços

i els altres dels amics que tens.

Truco!

S'altre dia sopant amb uns amics de per aqui, vaig descobrir que a Argentina també juguen a truc. I es creien que era ben seu! Així que els hi vaig fer una explicació de lo que era l'amo, madona, etc.. Es juga amb totes ses cartes manco es vuits i es nous.
I es diu "envido" i "truco"! Si algu s'anima a jugar-hi algun dia, jo n'hi enseny!

Salut!

Fa fred!

Aquests dies, a Canàries, han baixat les temperatures. Ja m'havia acostumat (o malacostumat) als 20º, i aquests dies hem arribat a fer classes a 6º! Ha nevat a cotes més baixes dels 1000m. Jo els hi deia als amics que així no perdia el costum, però ells diuen que, aquesta, és una costum que no han tingut mai.

El que més greu em sap però, és que jo vaig venir aquí esperant anar a fer surf a la platja i trobar-me cosa com açò:

i resulta que el que m'he trobat era un poc diferent:

Curiositats Urbanes II

Seguim amb ses curiositats urbanes...però ses imatges d'avui són d'un poc més enfora: de Suècia. És veu que allà es policies van de guais! no trobau?

Curiositats Urbanes

Avui m'agradaria encetar una nova secció a nes blog "Què vol dir?". Es tracta de curiositats que mos haguem trobat pes carrer: cartells o ròtuls d'establiments amb noms xistosos, senyals de trànsit peculiars i tot allò que mos pugui cridar s'atenció quan anem passejant.

Per començar vos deix amb una imatge des ròtul d'una botiga, si no record malament de roba per fillets, de Barcelona. Trob que no fan falta massa explicacions....edooooooò!!

(Perdonau sa qualitat de sa imatge, però es que està agafada amb es mòbil mentres hi passava amb es bus per davant)

Un regal a una amiga pel seu aniversari amb cartolina.

Quatre vídeos

Un pels fetixistes.

Bombay from gmtv on Vimeo.

Un pels amants de la mar.



Un pels científics. Si qualcú ha vist algún documental den Carl Sagan...



Un altre pels fotògrafs. És en anglès però el que diu és interessant.

DARK SIDE OF THE LENS from Astray Films on Vimeo.

Origen de les migracions modernes

Arcadi Oliveres lluitant contra la ignorància.

Com era Cala Galdana sense urbanització

http://www.flickr.com/photos/57199934@N00/sets/72157625531947746/with/5233895432/

Codolades

Vos dixaré un parell de codolades que probablement les hau sentides, totes dues cantades per en Jaume es recader! Si voleu sentir qualque glosa més podeu guaitar a n'aquest bloc.

L'amo de s'Estància des Peu del Toro.



Sa somera embruixada.