Com realment s'hauria de mostrar a fer sa reanimació cardiopulmonar

Super Sexy CPR from Super Sexy CPR on Vimeo.

Mos han ben enganat: que els reis no són es pares!

De petit te conten o intueixes sa veritat i, quan ets un poquet més gros te n'entems de que aquells tres senyors tan elegants, que saluden des balcó de s'ajuntament dia 5 de gener, no són reis i molt manco mags, sinó que són es pares. Valenta menitda que tots mos hem cregut!

Com pot ser que siguin es pares!? Jo allà dalt no veig més que tres persones cada any (suposant que fossin persones), i pares...si mos posam a comptar en sortiran unes quantes senalles més! O és que ningú hi havia anat a caure mai amb açò!?

A principis de més vaig estar al Marroc i vaig topar amb sa veritat pel desert: vaig trobar els reis, damunt es dromedaris que ja feien caminet! Aquí en teniu sa prova:

Sí, només són ses hombres. És que a ells no van voler que els retractés directament, perquè no anaven tan engalnats com quan venen a principis d'any, que sinó entre suor i pols arribarien amb es vestits ben bruts. “I no són bons de fer net!”, deien.

I sí, són cinc. Es veu que allò de “Melchor, Gaspar, Baltasar, Va a saltar y Se cayó” no era un acudit.

Des patges i es tractors, mos van dir que aquests fan una altra ruta més fàcil. Que ells però, són més tradicionals i els agrada fer sa mateixa ruta que van fer sa primera vegada (S'edat no els hi vam voler demanar perquè mos semblava una falta de respecte...). Després es troben a nes polígon, es dutxen, es muden i parteixen cap a dalt La Sala.

Ja ho sabeu idò: porteu-vos bé, que encara hi sou a temps!

Bon Nadal

jajajajjajajjajajajaajjaja (de bon rollo)

Ascens a la Montaña Roja

Aprofitant es pont de sa Constitució, es Canaris hem decidit pujar a una muntanya que hi ha a El Medano, una platja molt coneguda per ser molt bona per practicar es windsurf i kitesurf. Sa veritat és que no era molta cosa(com el Toro o un poc menys i tot) però feia bastant vent i açò ho feia semblar més "desafío extremo". Ara tenim pendent pujar a un petit volcà que hi ha devora la mar, ja ho farem un dia o s'altre, tampoc és plan d'estressar-se. Un cop ham arribat a dalt, he decidit emprar es meus calçons del ferre de quan jugava a futbol com a bandera.

Corb Marí

Vos present un amic que vaig fer aquest estiu. Va estar tot s’agost rodant per on solia donar classes, i una capvespre – de setembre ja -, en haver acabat de fer feina, vaig anar a veure un pop que havia fitat aquell migdia. Sa sorpresa, emperò, va ser que es col·lega m’estava esperant. Res, mos vam contar es problemes i ho vam deixa anar.

Mosques

Fotos fetes per aquest tiu.

La casa de Santa Cruz

Com que enguany – geogràficament- ens hem separat més que l’any passat, penjaré unes quantes fotos de ca nostra de Tenerife per no perdre el contacte. Ara mateix hi vivim en Rafel, na Gara (la nostra estimada basca etarra i amant de la Goma-2) , dues argentines de visita -na Monica i na Vane- i jo.

La casa esta situada al centre de la ciutat. Si guaitam per la finestra podem veure la mar, i en cas de tenir molta sort i no hi ha ni un núvol, també podem veure el Teide, però és mal de fer. Normalment sempre hi sol haver núvols per allà dalt i cap es capvesre solen baixar un poc. Aquest dia baixaven amb el dimoni.

La casa és estiuenca, està pintada de color groc i les habitacions, que son grosses, de verd o de blau.Aquesta foto és l'única que tenc que es vegi un poc la cuina - menjador. Hi surten en Fel i na Gara.

Com que la decoració de la casa era un poc pobre, en Fel i jo, vam decidir anar a cercar “aloeveras” per sembrar-les al menjador, però bé...ens vam equivocar i vam collir dos cactus ben guapos. Aquí n’hi ha un:

Seguint amb la sembra, i aprofitant que tenim un terrat ideal per passar-hi l’estona vam decidir sembrar-hi el nostre petit hort. De moment nomes ham sembrat una patatera – que és de nom Maria-, però ja tenim les llavors de tomàtics preparades i un test per sembrar-hi julivert.

I per acabar un parell de fotos més de coses aleatòries.
Aquí en Fel posant el seu perfil bo per la foto. *sabia que t'agradaria i l'he penjada. No m'ho tenguis en compte,val?


Un poema den Pablo Neruda que hi havia penjat d'arrera la porta. Si clicau damunt ho voreu en gros.


I una foto del sobretaula del sopar que mos va fer ahir na Vane. Va ser boníssim!
D'esquerra a dreta: na Gara, na Vane -la cuinera-, na Mon i en Fel. Passam molt bones estones junts!