Com realment s'hauria de mostrar a fer sa reanimació cardiopulmonar

Super Sexy CPR from Super Sexy CPR on Vimeo.

Mos han ben enganat: que els reis no són es pares!

De petit te conten o intueixes sa veritat i, quan ets un poquet més gros te n'entems de que aquells tres senyors tan elegants, que saluden des balcó de s'ajuntament dia 5 de gener, no són reis i molt manco mags, sinó que són es pares. Valenta menitda que tots mos hem cregut!

Com pot ser que siguin es pares!? Jo allà dalt no veig més que tres persones cada any (suposant que fossin persones), i pares...si mos posam a comptar en sortiran unes quantes senalles més! O és que ningú hi havia anat a caure mai amb açò!?

A principis de més vaig estar al Marroc i vaig topar amb sa veritat pel desert: vaig trobar els reis, damunt es dromedaris que ja feien caminet! Aquí en teniu sa prova:

Sí, només són ses hombres. És que a ells no van voler que els retractés directament, perquè no anaven tan engalnats com quan venen a principis d'any, que sinó entre suor i pols arribarien amb es vestits ben bruts. “I no són bons de fer net!”, deien.

I sí, són cinc. Es veu que allò de “Melchor, Gaspar, Baltasar, Va a saltar y Se cayó” no era un acudit.

Des patges i es tractors, mos van dir que aquests fan una altra ruta més fàcil. Que ells però, són més tradicionals i els agrada fer sa mateixa ruta que van fer sa primera vegada (S'edat no els hi vam voler demanar perquè mos semblava una falta de respecte...). Després es troben a nes polígon, es dutxen, es muden i parteixen cap a dalt La Sala.

Ja ho sabeu idò: porteu-vos bé, que encara hi sou a temps!

Bon Nadal

jajajajjajajjajajajaajjaja (de bon rollo)

Ascens a la Montaña Roja

Aprofitant es pont de sa Constitució, es Canaris hem decidit pujar a una muntanya que hi ha a El Medano, una platja molt coneguda per ser molt bona per practicar es windsurf i kitesurf. Sa veritat és que no era molta cosa(com el Toro o un poc menys i tot) però feia bastant vent i açò ho feia semblar més "desafío extremo". Ara tenim pendent pujar a un petit volcà que hi ha devora la mar, ja ho farem un dia o s'altre, tampoc és plan d'estressar-se. Un cop ham arribat a dalt, he decidit emprar es meus calçons del ferre de quan jugava a futbol com a bandera.

Corb Marí

Vos present un amic que vaig fer aquest estiu. Va estar tot s’agost rodant per on solia donar classes, i una capvespre – de setembre ja -, en haver acabat de fer feina, vaig anar a veure un pop que havia fitat aquell migdia. Sa sorpresa, emperò, va ser que es col·lega m’estava esperant. Res, mos vam contar es problemes i ho vam deixa anar.