Joan Melé, un banquer poc habitual

"Joan Melé és subdirector general a Espanya d'un banc poc habitual i referent europeu en banca ètica: Triodos Bank. En el seu llibre "Dinero y conciencia. A quién sirve mi dinero", Melé parla d'economia amb valors ètics i diu que la societat ha de prendre consciència de la necessitat d'implantar un nou model econòmic".

Açò de la banca ètica és cosa que he de mirar amb deteniment. Noltros, que som joves i tenim pocs ingressos, ho tenim molt fàcil canviar de banc. Si tots els bancs fossin com aquest i tots els programes de tele d'aquesta qualitat les coses serien positivament diferents.

Se m'ha acabat el gas

El títol sona metafòric però no ho és. Se m'ha acabat la bombona de gas. Com que men vaig aquest dimecres, he pensat que no sortia a compte anar a cercar-ne una altra, que pesa i val durus. Així que ahir vaig improvisar un fogó rudimentari per a menjar-me dues hamburgueses, que no valia la pena tirar-les.

Vaig agafar una olla i hi vaig posar quatre papers.

Després vaig veure que n'havia de posar poc, i anar afegint-ne, que una estona vaig passar pena -com a mínim- per a què em tornessin la fiança.

Després només era qüestió de posar la paella amb les hamburgueses damunt, vigilant de que el foc respirés. També ho vaig tapar amb una altra paella per aprofitar la calor.

I finalment...Un sopar de dalt de tot! I una olor a torrada que trob que devia arribar als vesins.

Fems surants!

Els oceans s’estan convertint en els abocadors de deixalles del món. Avui en dia, cada quilòmetre d’oceà conté al voltant de 74.000 peces de plàstic. Una mena de “caldo de cultiu”, fet a partir de residus plàstics, que mata centenars i milers d’animals cada any i que suposa, també que, lentament, es filtrin substàncies químiques en la cadena alimentària.
A Holanda, un grup de científics que estudia l’extinció de les aus ha trobat que aquestes tenen plàstic a l’estómac en un 95% de les mostres. D’altra banda, a Alemanya, els investigadors han descobert que les substàncies químiques que es desprenen del plàstic afecten el sistema reproductiu dels animals. Mentrestant, a Califòrnia els conservacionistes veuen com es multiplica el nombre de balenes i de dofins que moren, agonitzant, quan els budells se’ls bloquegen amb trossos de plàstic. Quin serà l’impacte d’aquesta “contaminació plàstica” a curt i a mitjà termini? Es pot fer alguna cosa per salvar els oceans?
A “Oceans de plàstic” coneixerem els intents científics que s’estan fent contra rellotge per posar fre a la pol•lució mortífera que amenaça l’ecosistema marí.

(Programa de 60 minuts de TV3)


Sa foto fa molt que pensar, però sembla que açò no mus passarà a Menorca, pues errats anam, supos que es qui hem treballat vora la mar ho veim més que mai, quan tenim la corrent del mar que ens porta tota la merda es impresionant. S'estiu passat a Macarella cada mati venien es de netetja de platges per treure un futime de merda que s'acumulava a s'arena. Per terme mitj es dies que teniem la mar calmada no solien endur-se'n gaire fems, però sa cosa canviava radicalmente quan teniem es vent que bufava de migjorn que se'n enduien 3 bosses de fems industrials o moltes més, tenin en compte que només feien net damunt s'arena, a s'aigua no si posaven mai.
M'enrecord de dies que sa gent no es volien ni fotra dins s'aigua de sa quantitat de plastics que estaven a sa vorera de la mar o surant. I clar totes ses queixes anavem cap a nes socorristes de que sa platja estava molt bruta.
Un dia la mar estava molt bruta, havia fet uns quants dies de sur i allò ja semblava un femater surant, així que vam decir treure un poc de porcaria. Podeu imaginar que amb 20 mínuts vam treure 5 boses industrials de plastics que estaven surant??!! I açò tenint en compte que només treiem l'ho més gros, perque no tenim temps per posar-mos a fer net, perque teniem que vigilar.

Bonu amb tot açò que vull dir: Que qui provi de tirar fems a la mar li tall ets ous!!! Ho sento però algú ho havia de dir! Menorca, sempre neta!!!!