Me cag en tot lu que sigui possible cagar-se o també "Es nostru petit tour"

Tenia casi acabada una crònica llarguíssima i molt detallada de ses nostres tres etapes des Tour de menorca, feia pràcticament una hora que ecrivia i, sabeu que dura sa bateria des meu portàtil?? Casi una horeta.... De cop ¡Fosca! i després un silenci acompanyat d'increïbles i irrefrenables ganes d'assessinar portàtils i sa mare que els va inventar.
Així que me sap greu, però ara que l'he enxufat, vus posaré només ses fotos de dites excursions. Ja si en feim més i me fa il·lusió vus faré una crònica... De moment vus quedau amb ses ganes de sentir sa èpica història des dia que n'Àngel Simoni va atacar a nes mític Col du Saint Pêre i va deixar enrera en Cabrit Valverde i en Mir Schleck, i sa història de com en Toni Indurain i en Miquel Freire van haver d'abandonar a s'etapa que arribava als Alocs davant s'extrema duresa de sa matexa.
Idò res, ja se m'ha espassat un poc:









Salut i pomada per un tub(u).