A nen Dalí també li agradaven les mosques

València

Aquesta setmana he estat per Oliva, el poble on va néixer ma mare i a on hi tenc mitja família. S'àvia i una tia de ma mare, viuda de jove i convertida -quasi- en s'àvia nº2, estan a la tercera o quarta edat i vaig aprofitar per fer-lis un poc de companyia. Segur que els hi haurà anat quasi tant bé com a jo.

Els hi feia ganes que pogués veure qualque cerimònia de setmana santa. Si per qualque motiu em feia ganes, era perquè veuria cosa que havia vist ma mare quan era petita, però el fervor devot de setmana santa em repela bastant.

El primer que vaig veure va ser "la pujada al calvari", que consisteix en pujar una figura d'un Jesús grenyut dalt una muntanya que comença davant ca s'àvia.

Aquí el teniu.

El que més em va agradar, a part de les vistes, va ser la queixa d'algú a qui no li agradava que només es fes net la muntanya per aquestes dates.

Estant per la muntanya, s'àvia, tot i estar cega per culpa de les cataractes mos va fer pastissos (que vindrien a ser com a rubiols). Aquí, juntament amb la tia Maria a l'esquerra, i la tia Luci.

Entre professons (que passaven davant ca nostra) i estones amb els cosins, vaig aprofitar per remenar calaixos i capses. En especial vaig trobar moltes fotos, que mostraven com han canviat les coses en 50 anys. En algunes es veia la casa a on vivien els meus concos i ties durant l'estiu. Les parets estaven fetes de canyes i la teulada d'algues de riu. Si plovia hi havia goteres i els dragons i les rates eren companyia freqüent (de fet, a les rates se les menjaven). Així i tot, a totes les fotos hi havia un somriure permanent.

Bono, a totes no, en aquesta ma mare plorava, però aquí es veu la paret de canyes.

(Guapa!)

Finalment, el darrer dia va passar la professo més esperada. La gent guardava el seu espai de la façana treient les cadires al carrer.

La tia Maria ho tenia ben clar.

Fins que va passar s'homo des be en versió s'àvia corema, que passetjava un figura que semblava feixuga, i després, tothom va tornar a ca seva dient "fins l'any que ve si déu vol".

Obrint Pas

Es veu que per primavera la gent consumeix música. Varis grups han tret àlbum nou: Antònia Font, Manel, Very Pomelo, Anímic, Bedroom, Obrint Pas. Aquests darrers anys sembla que la tònica que domina és el pop tranquil, i m'agrada aquest tipus de música, però està bé tornar a escoltar la música motivadora d'Obrint Pas.

PD: Els Brams també han tret un disc nou!

Què vol dir ser amics?

Una persona és tota troços,

n'hi ha de bons i de dolents

que són part dels nostros cossos

i també de ses nostres ments,

uns són dels propis esforços

i els altres dels amics que tens.