dilluns, de novembre 30, 2009

"Cou cuinetes", però no "renta que renta"

"Sa cuinera més petita,
qui no basta a nes fogons,
no arriba a s'escurador
i deixa tota sa brutor."



Es jocs populars, sobretot aquells que simulen sa realitat, poden ser molt beneficiosos per es desenvolupament des fillets i filletes, i més encara si es complementen.
Per tant, si veis colca vergantet o verganteta que juga a cou cuinetes, li podeu dir que després ha de jugar a renta que renta.

I per seguir en sa línia de sa cuina, aquí teniu un video de "plats bruts":


divendres, de novembre 27, 2009

UNA PREGUNTA

Quin nivell d'insignificància has de donar a sa teva pròpia vida quan te dediques a mirar, comentar i jutjar sa vida d'un grup de persones incultes i deficients mentals, en molts casos, que estan tancades dins una casa i que surten per sa tele?

Estic segur, i és molt trist, que a molta gent li sabria més greu que es morís un d'aquests personatges (cosa que m'alegraria personalment) que no un familiar seu.
Des d'aquí, vull demanar que frases com ses que ara posaré, i similars, constitueixin delicte, de manera que sa persona que la diu pugui ser denunciada i tancada a un centre de rehabilitació mental:

- Però com poden treure na ***** si na ***** és una puta que s'ha follat en ***** que està molt bo?
- Ho vas veure? En ***** ha nominat a na ***** perquè na ***** li havia dit que en ***** se l'havia follada....

Mus haurem de comprar una gravadora per poder-ho presentar com a prova a nes judici.

dimecres, de novembre 25, 2009

The scream

Nil no escolta, Nil no sent, en Nil no vol saber res d’aquest planeta innocent, en Nil no respon ja a cap necessitat, en Nil sols vol contemplar i admirar alguna cosa. Ell s’ha enfartat de tanta repetició, tanta monotonia, vol la variabilitat que el faci ric.
En Nil s’asseu, es para a pensar, i escoltar-se i a preguntar-se i a respondre, obté una resposta inexplicable, de fet no en volia cap d'explicable, aquestes el deceben, i guiat per ell mateix arriba a un quadre d’una paret de la seva habitació, i se’l queda mirant, tota l’habitació ressona una paraules de tres lletres: art, art, art. Una explicació el segueix perseguint, però aquesta no li sembla tan pesada, no conté més paraules que les que tu li vulguis afegir, i això comporta a una nova lliberta, que se li presenta amb aire més atractiu, pot ser el porti a un nou desengany, però ell sap de l’eternitat, n’ha sentit parlar, i si en surt malparat haurà desfet un mite, i això recompensaria una part.
Es queda bocabadat davant el quadre, baix en lletres grogues posa “The scream”, de totes maneres en Nil es penedeix d’haver llegit les lletres abans que haver aprofundit totalment al quadre, això anava encontra de la paraula que anava ressonant per les parets, però ja estava fet, ara sols calia seguir mirant el quadre, ara ja condicionat per un títol, hauria de viure amb el que coneixia, com tot, com qui no plora una mort fins que no s’ha assebentat d'ella.
El quadre no te definició, el quadre és ell mateix, el quadre no accepte critiques, el quadre és etern, i això és el que en Nil buscava, una mica d’ eternitat, i encara més buscava unanimitat, buscava fusionar-se per sentir-se identificat, per no sentir-se sol, com a mínim per tenir-se a ell mateix.
I en aquestes s’endinsa en ell, ara que s’havia trobat, ara que reposava de nou amb la mitja taronja, ara podia pensar i somiar, dins ell, però a la vegada lluny d’aquest, ja que en aquest viuen tots els fantasmes.
I per què crida l’ànima de la pintura? "Crida igual que ho faig jo, es deforma igual que jo em desfaig, els colors varien igual que jo alterno, el cel de foc, em crema, el paisatge blau i verdós apaga aquesta ànima meva encesa, i m’aguanta dret, en equilibri, en la balança perfecte, on tot pesa igual, on el bé no està per sobre del mal, ni viceversa, on tan el bé com el mal, són un i en aquesta balança no es pesen per separat, ni hi ha resultat."

dimarts, de novembre 24, 2009

Putades

No sé com vaig trobar aquest vídeo per primera vegada, només sé que va ser fa uns mesos. No crec que sigui necessari fer cap comentari ja que sa “venjança” és bona de percebre. Revenge!!


Però s'història no s'acaba aquí,fa dos dies me vaig trobar aquest altre video :
http://www.collegehumor.com/video:1923808

dissabte, de novembre 21, 2009

2012


Joc de les deferències

Dubai. Un país, segurament, no apte per a tant habitants i, sense cap dubte, no apte per a tanta destrucció. Un lloc sense recursos, que juga a desequilibris: canvia petroli per coses. Qualque dia se n’arrepentiran suposo.
Un molt bon recurs que té és s’energia solar però per lo que tenc entès no s’utilitza.

dijous, de novembre 19, 2009

Som a temps

Un dia tornaré loco, agafaré una serra stihl i me carregaré sa renou màquina per sempre.
Darrerament, he fet moltes vegades sa pregunta "i de música que sols escolar tu?", cosa molt habitual avui dia. Ses respostes han estat diverses: Techno, house, trance, technohouse, technotrance, housetrancetechno.... I jo els hi dic: Avam mostra'm què és açò... I tots me posen sa puta mateixa renou, sa renou màquina. En sèrio creuen que és música? De ve els hi agrada escoltar açò una hora seguida? Millor dit, és possible escoltar açò una hora seguida sense morir en s'intent? Perquè si els hi agrada, jo amb un martell i quatre olles els hi faig de DJ tot es vespre si volen, però m'han de pagar una pasta, clar. És més, si fan una festa i volen escoltar bona renou, per un preu convingut, i mai baix, puc fer venir munpare amb es compressor des taller i sa màquina de posar puntes; faríem una double session de la òstia.
I arribam a sa qüestió de sempre: sa subnormalitat cultural de sa gent d'aquest país ha crescut molt més que s'atur. Es nombre de quillos, canis i merda d'aquesta per metre quadrat és més alt que es de persones. Són aquests els maltractadors que maten s'"amor de sa seva vida", són aquests els qui poblen ses discoteques cada setmana i es foten de coca i merda fins es cul, són aquests els qui es dediquen a apallissar inmigrants (20 contra 1, sinó tenen por)... Són es càncer d'una societat que es pudreix, que es mor i que només noltros podem salvar. Com? Sabem que a partir dels 16 anys ja no tenen solució, per tant hem de treballar dur amb sa joventut, hem d'educar-los a consciència per evitar que caiguin dins sa merda i, si per un moment hi cauen, ajudar-los ràpid a aixecar-se abans que els hi tapi els ulls. I tots hem de participar: Escoletes, cosins, nebots, fills d'amics... Tothom té contacte amb sa joventut d'una manera o una altra. I mentrestant feim aquesta tasca, els qui ja no tenen remei moriran tot sols, de sobredosi, o es mataran entre ells, perquè "quijo, que te pasa quijo, quieres que te raje quijo?" o moriran a mans d'éssers normals com noltros que després faran gerres de cervesa amb els seus ossos i brindaran per un món millor.
Encara hi som a temps, entre tots podem.


Dissabte entre les 8 i les 9 des vespre a ca meva amb un pack de birres i una pizza per cap.

diumenge, de novembre 15, 2009

Es CUC

Escoltant Gamma Ray, he vist una piràmide de paper de plata penjada a sa paret d'una cotxeria. He vist en Pau molt torrat explicant somnis eròtics. He vist en Toni dissimulant sa castanya que duia. He vist alcohol dins una panera d'espart (de ses d'anar a cercar esclatasangs). He vist tantes coses que no me'n record, millor escoltau voltrus lu mateix i me contau què veis:



S'ha d'acabar açò de "cualquier tiempo pasado fue mejor", aquest any mus ham de superar, a veure si colqú en pensa una de bona per fer es dia des cuc. Jo propòs que mus posem una màscara de "V" tots.

divendres, de novembre 13, 2009

Avui, furonant, he trobat una vinyeta que vaig fer a principis des curs de l’any passat. En aquells dies que en Toni estava aprenent sa tècnica correcta de natació, en Tomeu mos explicava ses reaccions químiques de totes ses coses possibles que hi pogués haver a ca nostra i en Cabrit s’aixecava a les 12 des migdia, vaig fer aquest dibuixet ben senzill.
Si qualcú vol fer personatges, vinyetes o un còmic sencer, ho pot fer a través d’aquest enllaç, és molts senzill: www.bitstrips.com
Jo no em vaig atrevir a incloure'm.
* Si algú es sent ofès per ses imatges, no li escuro els plats.

dimecres, de novembre 11, 2009

San Diego

Ja duc dos mesos per Canaries, i fins ara lo més polit que he descobert és que hi ha un dia a s'any que és San Diego. I voltrus me demanareu: - I en que cosisteix San Diego??? Pues San Diego és, basicament es el día de la fuga!!!! Així que aquest divendres no anam a classe. Lo divertit és que ha entrat es mestre a s'aula i mos ha dit: - Este viernes es San Diego, no vamos a dar clase o si? Així, de bon rollo.
I clar, ham dit, tiu som dimecres, i divendres és es dia de sa fuga, així que dijous no val la pena anar a classe tampoc... I sa veritat és que és bastant lògic, no trobau?

Així que toca aprofitar aquesta oportunitat caiguda del cel, i demà a fer una immersió por ahi! jojoj
I festa també! Que si he estat sortint por ahi des de fa no se quantes setmanes, no sortir aquest cap de setmana seria fer-li un lleig a San Diego, i a jo no m'agrada fer-li lletjos a persones...o sants, en aquest cas! :D

dimarts, de novembre 03, 2009

Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? escribe:


Àngel dice:
veig una casa i una serp del ferre
Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? escribe:


Àngel dice:
ho guardaré per si arriba es dia+
Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? dice:
sa casa hi es, lu altre ja es cosa teva...
jajajajaa
Àngel dice:
jajajajaj....bonu mira, al menus he vist cosa
Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? escribe:



Àngel dice:
fuuuu
com ho fas açò per cert?
Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? dice:
tatan tatan tatatatatan!
a sa versio meva, baix alla on s escriu hi ha com un boli
has d pitjar alla
que devora hi ha una "A"
Àngel escribe:


Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? escribe:



Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? dice:
jajajajajajaaj
Àngel escribe:



Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? dice:
putes, no deixa fer copiar i pegar a nes blog
Àngel dice:
jajajajaja
Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? escribe:


Tic-Tac, Tic-Tac... Què vol dir!? dice:
jajajajajajaja

dilluns, de novembre 02, 2009

SE CERQUEN VESINS

Si colqú té un facebook i una granja(farmville) que es posi en contacte amb jo, perquè necessit vesins d'una manera urgent: No tenc més espai per sembrar!!
I no intenteu trobar-me directament as féisbuc que no me trobareu, seguiu ses indicacions donades.
Gràcies,

Àngel