dijous, d’abril 30, 2009
Que mos mostrin ses tetas...
Aqui vos deix es vidio de Setmana Santa que vam anar a cantar a ses vesines =)
Crec que hauriem de millorar açò d'afinar ses veus, sobretot jo, jejeje
dimecres, d’abril 29, 2009
Stand By Me
http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2539741
Pau
ps. no sé si farà bo, perquè estic a classe i aquí ens tenen bastant restringit tot... ^^'
Salsa Alorenca
avam, estavem comentant amb en cabrit i en totti, que seria interessant que un dia provéssim de passar es resultats de sa digestió des nostre cos per una màquina trituradora més coneguda com a "Turmix", és a dir... Triturar sa merda.
havíem pensat i triat (açò si, molt democràticament) que es cuiner que tindria s'honor de fer tal salsa, que més endavant rebria es nom de "Salsa Alorenca" (ja que sa Mahonesa està agafada) seria en Lluis Coll, alias Lluis.
hem deliberat també que ets ingredients podrien sortir de sa casa "Urban Son Tai" on hi ha una quantitat més considerable de productors. Així, com a catador oficial (també triat amb sa democràcia per davant) hem proposat en Toni Florit, alias Nihat, Fruita, Truita, Camel·les d'atleta, Nihadet,etc.. etc.. etc... i així tindria sa possibilitat, i evidentment, s'honor de catar es fruits de sa seva propia collita.
Finalment hem decidit que es Turmix de Salsa Alorenca seria rifat (o regalat encara no ho sabem) a ses monges d'algun convent amb sa finalitat d'arreplegar doblers per finançar sa famosa Salsa.
De moment és tot.
Us anirem informant de ses novetats
au idò! ubriu sui!
dimarts, d’abril 28, 2009
BUSCANT UNA DONA
Au idò, que aquí vé!
Perdonau els subtítuls en castellà, però és que era s'única que hi havia...
Salut
dilluns, d’abril 27, 2009
UN DIA DE RESSACA
A les cinc i quart despertes, el sol ja quasi s’ha posat i no recordes res. Una altra nit salvatge, una altra nit perduda entre whiskys i fum, que només t’ha deixat el regust amarg dels llavis d’una noia, o qui sap de qui. Obres la finestra i el vent gèlid de l’hivern et congela la mirada que, perduda, s’allunya entre els arbres despullats del carrer.
Surts de l’habitació i entres al lavabo, t’observes al mirall i t’adones que tens un tall el cap, a prop de la cella dreta, amb la sang ja seca. També et fa mal la cama dreta quan camines i al costat hi tens un gran blau. Intentes fer memòria inúltiment i al final assumeixes que vas caure a causa de l’alcohol o del que fós. Et notes la panxa remoguda i et fiques els dits a la boca per vomitar. Mentre pel coll et passen en sentit invers els darrers àpats, el front et regalima de suor i et pica la ferida, et crema. Penses que ja t’està bé, que tu t’ho has cercat. Acabes i veus que, juntament amb les restes de menjar, hi ha molta sang que ha deixat el vàter tenyit de vermell.
Llavors t’espantes, potser vas caure per unes escales o d’un lloc prou alt, i decideixes anar al metge, a urgències, per si tens alguna lesió important. No hi ha temps per dutxes, així que tornes a l’habitació i et canvies la roba amb pressa. Et poses el primer que trobes tirat al terra, agafes les claus, el mòbil i surts de casa. Però a fora fa molt fred i l’hospital està una mica lluny, així que tornes per agafar una jaqueta. Entres i, quan mires al penjador, et fixes en una cosa que et crida l’atenció. Una de les dues jaquetes, la que portaves ahir, està tacada de sang a tota la part de davant. Penses que potser el tall no era tant poca cosa com t’havia semblat. Amb lògica agafes l’altra jaqueta, però, quan ja la tens, veus que de la butxaca de la bruta surt una punta d’alguna cosa. L’obres i allò que veus t’atura el cor. Una navalla de garebé un pam, també tacada de sang.
Llavors recordes un bar, un home, una discussió, una baralla, una mort i tu un assassí. No saps què fer, un munt de sensacions i pensaments se t’acumulen al cap i no aconsegueixes ordenar-los. De cop sona el porter automàtic Respires profundament dos cops i contestes.
- Qui és?
- Jordi Perelló Elena?
- Si.
- Policia, obrin’s si us plau.
Deixes anar el contestador, que colpeja la paret amb força. Corres cap a la porta que dóna al balcó del teu pis, el cinquè. Obres i sense pensar-t’ho saltes.
Mentre caus, t’adones que la teva vida havia perdut feia temps tot el sentit. Ja no ets ni l’ombra d’aquell noi, jove i feliç. Sense amor, sense somnis, sense amics, sense il·lusions... Millor així, i somrius.
Nellie The Elephant (Toy Dolls)
Ah, perdonau jeje
David.
dissabte, d’abril 25, 2009
Salut!!
Demà en posaré un de "perquè torcar-te es cul quan acabes de cagar".
dijous, d’abril 23, 2009
Coses que m'han passat
Després me n’he anat cercar es dorsal per sa “cursa del corte inglés”, i les rambles estaven petades, açò vol dir ( ehh...què vol dir??) idò, vol dir 15 persones per metre quadrat o més. Massa gent. I sa qüestió és que m’han donat es dorsal i una MEDALLA DE LA CIUTAT AL MÈRIT ESPORTIU sense haver corregut. Avam si en fer sa carrera me fan una estàtua.
Ah, i demà matí men vaig a cercar porcs senglars. :-D
David
EP!
He vist que hi ha com a norma no cometre més d'un fall d'ortografia per cada dues retxes. Crec que açò és un poc difícil, ja que a cada retxa de més que faguem anirem més passats i escriurem pitjor, però bonu, faré lu que pugui (primer "xiste" flac des blog).
De pas posaré una enquesta sobre quin creis que hauria de ser es nostro himne.
I açò, que podeu anar fent "vistassus" a nes blog aquet de tant en tant, PERÒ A SA WEB TAMBÉ HI HAU D'ANAR EHH!!
Ale, que vagi bé!
Rafel
P.D.:No sabia que posar de títol, així que he posat lo primer que dic quan salud.
BENVINGUTS
Vus don, com posa es títol, sa benvinguda as blog quevoldir, que no és res més que una prolongació de sa nostra web, de sa qual tenim s'enllaç aquí a mà dreta. Just damunt hi ha una enquesta que m'ha semblat interessant formular... A partir d'avui i fins que es darrer des nostros es mori de fam dins una xabola, açò s'anirà actualitzant, com a mínim, una vegada per setmana (esper que més). Així que no deixeu de venir i comentau sense por allò que vus passi pes cap, aquest món és lliure (o casi tot al manco).
He posat que es blog pot contenir contingut per adults, no me decepcionareu supòs... I no penseu tots en lu mateix, que es contingut per adults pot ser molt variat. Ho deix a ses vostres mans, i a ses meves de tant en tant.
Bon Sant Jordi!
Àngel F.