Avui he anat a Cala en Calderer caminant des de Binimel·la.
La ruta és preciosa i molt variada: passes per pinars, per arenals, macars, per zones de pedra vermella, i per allà a prop també hi ha Ses Penyes Blanques, una formació de roques volcàniques.
Passat Cala Barril el desnivell augmenta i s’ha de pujar un parell de bones costes. Des d’allà dalt hi ha bones vistes i es veu boni bé fins la Muntanya Mala o el Cap Gros, devora Cala en Carabó. La zona és abrupta i hi ha poques zones bones on les embarcacions hi puguin fondejar. Aquí m’ha revingut el tema que tant hem comentat en Mir i jo: es podria reintroduir el vell marí a Menorca? Si sempre hi hagués la tranquil·litat que hi havia avui és evident que si ( no es veia cap barca ni tampoc no m’he creuat amb cap excursionista, un gust!). El problema son la pesca i totes les barques a motor que s’hi acumulen els mesos d’estiu (els sons són importantíssims per als mamífers marins). No obstant, si la proposta fos viable, supòs que primer s’hauria de reintroduir a Cabrera que és molt més verge.
El vell marí és una espècie en greu perill d’extinció. Actualment, hi queden manco de 500 exemplars en tot el món, per això, si la població es reparteix en diferents punts geogràfics té més probabilitats de sobreviure en cas de que passi alguna catàstrofe en el seu hàbitat. És com els que saben la recepta de Coca-Cola: mai no poden estar junts per si els hi passa una desgràcia.
En alguns llocs açò que comentem en Mir i jo ja s’ha aconseguit. La Viceconselleria de Medi Ambient de Canàries i la Direcció General de Conservació de la Natura del Ministeri de Medi Ambient han posat en marxa el "Projecte per a la Recuperació del Vell marí a Espanya”, que ha rebut el vistiplau per a la reintruducció d’alguns animals a les Canaries orientals. Aquestes illes han estat seleccionades per trobar-se situades a mig camí geogràficament entre la colònia de Madeira i la de Cabo Blanco, amb la qual cosa es restabliria el corredor natural genètic entre els dos nuclis, que ara estan aïllats; de fet, cada any apareix algun jove en dispersió.
Aquest detall m’ha fet recordar que fa uns anys, a Mallorca, un bussejador en va veure un de perdut. Podria ser que les Balears també ens trobéssim enmig d’una d’aquestes rutes.
La ruta és preciosa i molt variada: passes per pinars, per arenals, macars, per zones de pedra vermella, i per allà a prop també hi ha Ses Penyes Blanques, una formació de roques volcàniques.
Passat Cala Barril el desnivell augmenta i s’ha de pujar un parell de bones costes. Des d’allà dalt hi ha bones vistes i es veu boni bé fins la Muntanya Mala o el Cap Gros, devora Cala en Carabó. La zona és abrupta i hi ha poques zones bones on les embarcacions hi puguin fondejar. Aquí m’ha revingut el tema que tant hem comentat en Mir i jo: es podria reintroduir el vell marí a Menorca? Si sempre hi hagués la tranquil·litat que hi havia avui és evident que si ( no es veia cap barca ni tampoc no m’he creuat amb cap excursionista, un gust!). El problema son la pesca i totes les barques a motor que s’hi acumulen els mesos d’estiu (els sons són importantíssims per als mamífers marins). No obstant, si la proposta fos viable, supòs que primer s’hauria de reintroduir a Cabrera que és molt més verge.
El vell marí és una espècie en greu perill d’extinció. Actualment, hi queden manco de 500 exemplars en tot el món, per això, si la població es reparteix en diferents punts geogràfics té més probabilitats de sobreviure en cas de que passi alguna catàstrofe en el seu hàbitat. És com els que saben la recepta de Coca-Cola: mai no poden estar junts per si els hi passa una desgràcia.
En alguns llocs açò que comentem en Mir i jo ja s’ha aconseguit. La Viceconselleria de Medi Ambient de Canàries i la Direcció General de Conservació de la Natura del Ministeri de Medi Ambient han posat en marxa el "Projecte per a la Recuperació del Vell marí a Espanya”, que ha rebut el vistiplau per a la reintruducció d’alguns animals a les Canaries orientals. Aquestes illes han estat seleccionades per trobar-se situades a mig camí geogràficament entre la colònia de Madeira i la de Cabo Blanco, amb la qual cosa es restabliria el corredor natural genètic entre els dos nuclis, que ara estan aïllats; de fet, cada any apareix algun jove en dispersió.
Aquest detall m’ha fet recordar que fa uns anys, a Mallorca, un bussejador en va veure un de perdut. Podria ser que les Balears també ens trobéssim enmig d’una d’aquestes rutes.
