dimecres, de setembre 23, 2009

Un joc que propòs

Un article de s'AS sobre escacs.

És com un exercici de llengua castellana. Es tracta de trobar ses paraules, encara que no siguin exactament ses mateixes, que es repeteixen a cada paràgraf. Per exemple a nes primer "disputa, disputadas, disputan" en 4 línies. A veure qui averigua els altres tres.... Hi ha premi: Sa pròxima entrada que faci jo, la dedicaré a sa persona que ho endevini (és un gran honor, no me digueu!)


Gary Kasparov domina a Anatoly Karpov por 2-0, tras la disputa de las dos partidas semi-rápidas disputadas en la primera de las tres jornadas que durará el duelo que disputan en la Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia en un ''match'' de exhibición incluido en el simposio ''Valencia, cuna del ajedrez moderno''.

En ambas partidas Karpov gestionó peor el tiempo ante la estrategia de Kasparov y acabó perdiendo los dos enfrentamientos al consumir su tiempo. El duelo entre los dos ex campeones mundiales, que se enfrentan 25 años después del primer enfrentamiento de ambos por el título mundial, está previsto que se dispute en tres jornadas a cuatro partidas semi-rápidas y ocho rápidas.

En las dos partidas de hoy cada jugador dispuso de 25 minutos para desarrollar su juego, con cinco segundos añadidos por cada movimiento realizado, y estuvo arbitrado por el holandés Geurt Gijsen. En la primera partida, Anatoly Karpov comenzó con la ventaja de jugar con blancas, aunque desde el primer momento Kasparov hizo gala de su juego atrevido cediendo el centro del tablero y decidiendo las jugadas con mayor rapidez que su adversario, un factor que resultaría decisivo en el desarrollo de este primer enfrentamiento.

Kasparov salió decidido a por el punto a pesar de jugar con negras y planteó muchas dudas a Karpov con sus jugadas, lo que llevo a éste a perder la partida por tiempo. En la segunda, Kasparov llevó claramente la iniciativa con blancas y aunque finalmente se adjudicó el punto por tiempo, lo cierto es que tenía totalmente acorralado a Karpov y era cuestión de tiempo el jaque mate.

dilluns, de setembre 14, 2009

Jo crec moltes coses, però crec

1- Crec que es problema més gros de sa sel·lecció és que mus falta un base que coneix perfectament a tots els jugadors "estrella", que sap a qui ha de donar sa pilota en cada moment, per qui marcar quina jugada i quan és ell qui ha d'anotar: Calde. Tot i que jo he estat pro-Ricky desde que va aparéixer, i encara ho som (només és un mes i mig més vell que jo), està molt clar que encara està molt verd i que és incapaç de dirigir a un equip on ell no és ni dels 5 millors. En Raül desde que es va lesionar no ha passat de ser un jugador normalet, amb colque moment de màgia. I en Cabezas és una cosa que fa nosa, que ha tingut un dels pitjors anys de sa vida i que hi és perquè és amiguet de s'entrenador.

2- S'entrenador aquest només serveix per a equips flacs, i m'explic: És possible que t'agafi un equip de sa zona baixa ACB i, a base d'alternar defenses, zones diverses, moltes rotacions i molta intesitat te'l classifiqui per play-offs. Però quan té un equip amb jugadors desequilibrants, amb superestrelles, és incapaç de treure-li tot és rendiment. Si a n'açò li sumam que és un xulu cregut, que es pensa que va inventar es bàsquet, ja està liada.

3- Els únics que estan en bona forma són en Rudy, en Felipe, en LLull i en Claver. En Marc està com un caragol, en Pau que li falta sa darrera empenta per acabar ses jugaqdes, en Navarro hi ha estones que fa pena veure-lo jugar i els altres més o manco, llevat de'n Garbajosa que pot començar a fer es clot perquè l'enterrin. I aquí vull afegir una cosa per no fer un altre punt només per açò: Sa primera opció exterior en atac estàtic ha de ser en Rudy, i a un rinconet en Navarro quiet, que li arribaran pilotes i tirarà tot solet sense fer coses rares.

4- Aquest té a veure amb s'entrenador... Per què cony feim zona? O és que en Gasol no ha aturat en Howard ell tot solet a ses finals, o és que es germà seu no ha estat considerat es rookie que millor defensa per molts analistes, o es que en rudy no té prou cames per perseguir qualsevol altre tio? Sa zona és una solució d'equips petits i de provincials.

5- I darrer que me cans... Equip NBA, sistemes NBA. Jerarquies. En Pau és es millor? 12 tirs com a mínim. Després en Rudy? 10 tirs Marc, Navarro? 6-8 tirs... I a partir d'aquí, pilotes que obra en pau, rotació exterior, passe extra.... BO! I en Ricky/LLull/Raül/Mumbrú/Claver ha tirat tot sol i l'ha fet!

A la merda, que jo ho faria millor que en gomina.

I així i tot, crec que avui guanyarem, perquè som molt més bons que qualsevol altre equip, perquè en Pau en pot fotre 30 si vol, perquè en Rudy tindrà es dia i tirarà més, perquè en Marc farà sa seva feina, perquè si, perquè som molt millors, i els millors guanyen.

divendres, de setembre 11, 2009

Dia avui divendres

Mus trobam aquí reunits quatre membres quevoldirs. Tomeu, Toni, Àngel i Àngel Jo. En Toni menja cantons de pizza que jo he deixat perquè he pensat que eren sossos. En Tomeu ençata i pega un glop de birra fresca, bona i decent... Estrella. N'Àngel intenta posar sa cançó nombre 10, arbre que mira farola, de JMO. No sabem encara si partirem amb bicing o amb metru, però ses opcions secundàries prenen força tal i com agafar es pony rosa que en Tomeu es a comprar a Ikea i que va haver de muntar pota per pota i renclí per renclí sense ses instruccions que colqú havia emprat com a substitut des paper higiènic original.
Mentres desvariam entre núvols de gas de rots de birra i bafarades d'aire calent d'etanol, en Toni absent beu suc de civada o d'ordi perquè no sabem si cebada és civada o ordi i posa pink floyd a sa minicadena. En Tomeu fa teeeen amb sa primera nota de shine on you crazy diamond, as mateix moment que en Cabrit es converteix en assassí olivàtil negrós de rodanxes
. He fet un enter abans des punt i ha quedat descol·locat.
Verdes, vermelles, vermelles i dins un got són ses birres que esgotam a passos agigantats, com ses persones li semblaven an patufet quan anava a comprar pernil dolç per sa mare.
És hora de partir cap as concert de ses cusses invidents, uns a veure si fan bona murga, altres a veure si es bar va baratu.
Salut i Pink Floyd per sempre!

dimarts, de setembre 08, 2009

Cursa Popular Sant Bartomeu

Bones a tots hi ha totes!

Avui posarem ses fotos de sa gran Curs Popular de Sant Bartomeu que es va fer uns dies abans de ses festes.








No penseu que n'Àngel beu una Pepsi, és una cervesa per agafar forçes abans de començar a correr, jejeje.
Ahh si, per tots ets atletes que sigueu per Barcelona dia 20 de Setembre hi ha una cursa, a veure qui s'apunta, en Toni i jo ja esteim apuntats.

dijous, de setembre 03, 2009

Ocean Diver

Després de molt de temps editant (30 min), ja he acabat es meu primer video de submarinisme. Sa immersió es diu Ocean Diver, i és un vaixell enfonsat que està a 28 metres de profunditat. Açò no és res més que un primer escaló cap a nes reportatges de sa BBC, o sa CCD si veig que amb sa primera no hi ha sort (xiste Pau).
A part d'açò, ja mos començam a separar, i sa pròxima entrada que faixi a n'aquest blog serà possiblement des de Tenerife.
Bonu, esper que vos agradi es video.
I divendres vos esper a tots a rocks e!!

dilluns, d’agost 31, 2009

Sant Bartomeu 2009

Després d'uns dies de Sant Bartomeu ja toca posar colca cosa per es blog, no?
A veure es tema de ses fotos, qui sigui per Menorca arribarà un CD amb totes ses fotos, el tindrà en Miquel Àngel, ja sabeu, es qui les vulgui que li demani.
I per sa gent que serà per Barcelona, que me dugui un pentdrive i jo li copiarè.
Esper que vos agradin!



diumenge, d’agost 09, 2009

Australopithecus a Binigaus

S'altre dia per Binigaus vam trobar una espècie que pensavem que ja estava estingida: "Australopithecus Quevoldirus", a més a més es pot apreciar que viuen en simbiosi amb sa mosca "Quèvoldir?" Ha estat un gran descobriment per tot el món de la ciència.
Podeu anar alerta si anau per Binigaus, són molt perillosos...

divendres, d’agost 07, 2009

Me cag en tot lu que sigui possible cagar-se o també "Es nostru petit tour"

Tenia casi acabada una crònica llarguíssima i molt detallada de ses nostres tres etapes des Tour de menorca, feia pràcticament una hora que ecrivia i, sabeu que dura sa bateria des meu portàtil?? Casi una horeta.... De cop ¡Fosca! i després un silenci acompanyat d'increïbles i irrefrenables ganes d'assessinar portàtils i sa mare que els va inventar.
Així que me sap greu, però ara que l'he enxufat, vus posaré només ses fotos de dites excursions. Ja si en feim més i me fa il·lusió vus faré una crònica... De moment vus quedau amb ses ganes de sentir sa èpica història des dia que n'Àngel Simoni va atacar a nes mític Col du Saint Pêre i va deixar enrera en Cabrit Valverde i en Mir Schleck, i sa història de com en Toni Indurain i en Miquel Freire van haver d'abandonar a s'etapa que arribava als Alocs davant s'extrema duresa de sa matexa.
Idò res, ja se m'ha espassat un poc:









Salut i pomada per un tub(u).

dimarts, d’agost 04, 2009

Burdeus!!

Bé al·lots, com que ja feia falta que actualitzés, vos deixaré aquestes fotos que son ses més recents. =) aquest cap de setmana hem anat a Baiona, que eren ses festes d'allà i bé ja podeu veure com va anar xD vam acabar ben xops i ben beguts xD
i després diumenge vam anar a veure un espectacle de globus aeroestàtics i d'avions que feien acrobàcies. Va ser brutal!
bonu! aguantau es tipu, jo ja aniré passant per aqui! :)
Salut!