Mosques

Fotos fetes per aquest tiu.

La casa de Santa Cruz

Com que enguany – geogràficament- ens hem separat més que l’any passat, penjaré unes quantes fotos de ca nostra de Tenerife per no perdre el contacte. Ara mateix hi vivim en Rafel, na Gara (la nostra estimada basca etarra i amant de la Goma-2) , dues argentines de visita -na Monica i na Vane- i jo.

La casa esta situada al centre de la ciutat. Si guaitam per la finestra podem veure la mar, i en cas de tenir molta sort i no hi ha ni un núvol, també podem veure el Teide, però és mal de fer. Normalment sempre hi sol haver núvols per allà dalt i cap es capvesre solen baixar un poc. Aquest dia baixaven amb el dimoni.

La casa és estiuenca, està pintada de color groc i les habitacions, que son grosses, de verd o de blau.Aquesta foto és l'única que tenc que es vegi un poc la cuina - menjador. Hi surten en Fel i na Gara.

Com que la decoració de la casa era un poc pobre, en Fel i jo, vam decidir anar a cercar “aloeveras” per sembrar-les al menjador, però bé...ens vam equivocar i vam collir dos cactus ben guapos. Aquí n’hi ha un:

Seguint amb la sembra, i aprofitant que tenim un terrat ideal per passar-hi l’estona vam decidir sembrar-hi el nostre petit hort. De moment nomes ham sembrat una patatera – que és de nom Maria-, però ja tenim les llavors de tomàtics preparades i un test per sembrar-hi julivert.

I per acabar un parell de fotos més de coses aleatòries.
Aquí en Fel posant el seu perfil bo per la foto. *sabia que t'agradaria i l'he penjada. No m'ho tenguis en compte,val?


Un poema den Pablo Neruda que hi havia penjat d'arrera la porta. Si clicau damunt ho voreu en gros.


I una foto del sobretaula del sopar que mos va fer ahir na Vane. Va ser boníssim!
D'esquerra a dreta: na Gara, na Vane -la cuinera-, na Mon i en Fel. Passam molt bones estones junts!

En Toni i jo contents

Darrerament he estat llegint coses molt interessants sobre anarquia, autosuficiència en el medi natural, llibertat,etc. I es veu que entre aquestes lectures i que som un homo impulsiu avui he pensat: - Me faré pescador! Fer feina a la mar, menjar peix, vendre’l, i les sobres que me donin per viure.

Així que en haver acabat de fer un poc de feina de classe a la biblioteca he anat a la zona de revistes i m’he ne mirat un parell de pesca professional. No deien coses gaire interessants pel meu gust i l’única que m’ha estirat ha estat la de Greenpeace, que xerrava de pesca artesanal i d’un projecte de Reserva Marina coneguda com el“Santuari Balear”.

Es tracta de protegir una area de “noséquantes” hectàrees quadrades al sud de ses illes per permetre que la tonyina vermella es recuperi ja que ara, pescada pel mercat japonès, l’espècie es troba quasi en perill d’extinció. Evidentment, de rebot també es protegiran altres espècies com cetacis i tortugues marines (cada any, en aquesta zona en moren entre 20.000 i 30.000). Sembla a ser que aquesta proposta compta amb el suport del col·lectiu de pescadors i amb el Parlament Balear, que ja ha aprovat dues resolucions per a conservar l’espècie. El govern espanyol emperò, encara no ha fet res.