Dia avui divendres

Mus trobam aquí reunits quatre membres quevoldirs. Tomeu, Toni, Àngel i Àngel Jo. En Toni menja cantons de pizza que jo he deixat perquè he pensat que eren sossos. En Tomeu ençata i pega un glop de birra fresca, bona i decent... Estrella. N'Àngel intenta posar sa cançó nombre 10, arbre que mira farola, de JMO. No sabem encara si partirem amb bicing o amb metru, però ses opcions secundàries prenen força tal i com agafar es pony rosa que en Tomeu es a comprar a Ikea i que va haver de muntar pota per pota i renclí per renclí sense ses instruccions que colqú havia emprat com a substitut des paper higiènic original.
Mentres desvariam entre núvols de gas de rots de birra i bafarades d'aire calent d'etanol, en Toni absent beu suc de civada o d'ordi perquè no sabem si cebada és civada o ordi i posa pink floyd a sa minicadena. En Tomeu fa teeeen amb sa primera nota de shine on you crazy diamond, as mateix moment que en Cabrit es converteix en assassí olivàtil negrós de rodanxes
. He fet un enter abans des punt i ha quedat descol·locat.
Verdes, vermelles, vermelles i dins un got són ses birres que esgotam a passos agigantats, com ses persones li semblaven an patufet quan anava a comprar pernil dolç per sa mare.
És hora de partir cap as concert de ses cusses invidents, uns a veure si fan bona murga, altres a veure si es bar va baratu.
Salut i Pink Floyd per sempre!