Abans de començar.
ehem...ni puta cas. A sa proxima haurem de dur casc i cinta plana. Tothom mos donava consell, però és que sense casc ni cinta exprés és mes barat.
Aquesta era sa via "molt difícil". No ho era molt, però just abans de començar va caure una persona, enganxada a s'arnés clar, però es va fer una contractura a s'esquena. Després, en Parera, un de s'equip, va tenir un petit susto, però com que està fort de braços ho va salvar.
En Toni fent cua per passar es pont Tibetà.
Un troç de via.
Es pont tibetà en qüestió. Es tibetans devienser uns cracks...
Més des pont.
Ja arribam...
Ja arribam...
En Marc Alzina fent de figuera entre ses roques.
Quasi dalt
Ja hi som tots
I pim pam... ( és que ja no sé que he de posar)
I as cap de unes horetes (contant que vam haver d'esperar a colque via) vam arribar dalt!
I tornant cap a casa
5 comentaris:
Ostia David, gràcies per posar ses fotos tu.
Si vols posar cap foto on surtis més guapo, tu mateix...però és que a totes surts molt bé!! hehe
Ah no no tranquil ja m'estan bé aquestes rizitos.
Ei aventurers! molt guapo es puesto aquet, ses vistes des d'allà dalt deuen ser espectaculars! No res ja ens anirem comunicant via blog idò jeje!
Au vagi bé tot! sort!
Publica un comentari a l'entrada