Per què aquells que tant progressistes es declaren volen crear noves fronteres en un món on ja moltes sobren?
Per què, tot i ses moltes diferències, radicals dels dos extrems s'assemblen tant?
Per què me fa sa mateixa gràcia sentir "España, una y grande" que sentir "Visca els països catalans"?
Serà perquè sa política m'importa una merda? O perquè en realitat tot açò és una merda?
S'única cosa que tenc clara és que no vull una nova Yugoslàvia.
Una altra balearitat és possible?
Fa 3 mesos
8 comentaris:
És cosa des blog meu, però m'ha semblat interessant posar-ho per aquí també... Si a colqú no li sembla bé, ho pot llevar.
Ei, Àngel, m’agrada que hagis encetat aquest tema, per que a vegades fa respecte xerrar-hi. Sobre es tema de ses fronteres jo diria que el progrés o la globalització no consisteix en eliminar les diferencies o esborrar fronteres, sinó en reconèixer-les totes i respectar-les. Les diferències no tenen per que ser conflictives, trob...
I dir que un es sent part d’un lloc (com en aquest cas són els països catalans) per avinences culturals, lingüístiques... i no d’un altre no em sembla cap extremisme, es una opinió més que alguns entendran i d’altres alomillor no, però mentre es respectin anam per bon camí.
Amb lo que sí estic ben d’acord és que sa política és una merda, i alomillor culpa d’açò es donen casos com la Iugoslàvia, bé as final sa política està feta pels humans...
Ah, i d’esborrar-ho res, faltaria més!! hehe
Es problema està en que, en lloc de mirar ses coses que mus uneixein, mus fixam amb aquelles que mus separen. No dic que ara haguem de rompre fronteres i crear un món unit, perquè de fet és impossible, sinó que sempre es troben motius per dividir, si un sap cercar.
I no dic que sentir-se part d'un lloc sigui un extremisme, un extremisme és voler sa independència que és molt diferent. Estic segur que molta gent que se sent part dels "Països Catalans" també es sent part d'Espanya i no volen ser independents.
Tot i que jo no me referia només a aquest cas, només l'he emprat d'exemple per proximitat. :)
No fa falta arribar a extrems ni entrar en conflictes. Es problema és que d'una banda es volen (ens volem) fer entendre, expressar un dessig i de s'altre ni ens volen escoltar, és més, ho volen criminalitzar.
Per una altra banda, tot açò de s'abolició de fronteres és una utopia molt hippi i molt guai, però jo pas d'estar comandat per 1 sol govern que potser decideix de s'altre punta del món, com més petits siguin es territoris a governar mes veu tindrem des de ca nostra.
Au al.lots! salut!
trek
Si… tens tota sa raó. Açò de fixar-se en que divergim és un fet real i de tots en general. I relacionar ses diferències amb cosa negativa una altra que la podem posar dins es mateix sac. Tant de bo tothom pogués xerrar com ho feim tu i jo ara!
Bé,i es fet de demanar s’independència tampoc no em sembla un extremisme, posat que si un no es sent vinculat a un país ( i en aquest cas també Estat) i troba que el seu “vertader” país i la seva nació ( paraules que normalment, per condicionament, les relacionem amb coses una mica desagradables, al manco a jo açò m’ha passat així) em sembla, anava dient, oportú que ho pugui dir i desitjar que també siguin un estat. Així i tot, tot açò no és bufar i fer ampolles que diuen per aquí.
Que bé que ho poguem discutir! Quan vas cap a Menorca? Podríem preparar qualque excursió...alomillor podríem fer una enquesta a nes bloc i triar a on anar.
Jo arrib dia 24 matí (casi res) i me pareix que un dia bo per fer una excursió és diumenge 27. Jo pos sa furgo si voleu, i s'enquesta que la posi un altre....
haha val, jo pos s'enquesta!
Crec que hauríem d'encomanar costelles abans de dia 23 i congelarles, i a s'excursió fer una bona torrada içò.
Es problema és que jo no vaig a menorca fins dia 24, així que ho haureu d'aclarir tot solets!
Publica un comentari a l'entrada