Aquest dijous vaig passar per curiositat a veure açò de les manifestacions. Va estar bé. Divendres hi vaig tornar i érem molts més, i ahir igual. La premsa deia que érem 3.000 (xerr de Santa Cruz).
Al principi, amb el amics, ens ho miràvem, però a poc a poc, vam anar participant i xerrant amb la gent que hi estava treballant tot el dia.
El que més m'agrada - i pot ser la clau de l'èxit-, és la coordinació. Tant dins la pròpia acampada com a fora; entre les de tot el món. S'han creat diferents comissions (de difusió, de premsa, de logística, de justícia...) en les que hi pot participar tothom. Cada una d'aquestes comissions debat i proposa internament. Després, totes questes propostes s'exposen a una assemblea general, a la que també hi participa tothom, i es decideixen quines tirar endavant i quines no. I tot açò, amb una certa unanimitat amb les altres acampades.
Altres coses que també son interessants són l'edat (de jubilats a menors) i la varietat de la gent, sobretot laboral -si és que tenen feina- (el cap de comissió de justícia és un advocat amb més de 30 anys d'experiència, no està malament).
Au idò, després d'estudiar, al carrer! Un poc de cada.
3 comentaris:
Estic content David que s'acampada de Santa Cruz funcioni. Jo vaig esser a Pl. Catalunya Divendres i no puc dir lo mateix, supos que ho has vist si has anat a "fer un entrecot", jo me'n vaig anar divendres a les 3 de catalunya bastant decepcionat. I tant com va em decepciona més. Es reclamen unes coses que ells mateixos no s'apliquen. Plantegen idees polítiques, per molt que ho neguin. No accepten idees que ells creuen innecessàries, com es dret a s'autodeterminació. S'apunten s'acampada com una victòria, i en realitat encara no han aconseguit res. A Pl. Catalunya vaig veure molta estètica i poca direcció. Jo també estic indignat, però trop que sa solució passa per entrar dins es sistema i garnar des de dins i no a una plaça, que al cap i a la fi, no els hi fa nosa.
Cert, les acampades son un punt intermig. I sa veritat és que si, llegint es teu bloc pensava com devia anar allà a Barcelona amb tanta gent. Així i tot, però, trob que és raonable que de moment, ses coses estiguin un poc desordenades, perquè encara és prest. Esper, que es puguin organitzar. Aquí de cada vegada hi estem més.
Amb el tema de la política no sé que dir. He vist que han aparegut varis grups a favor de l'abstenció, o el #nolesvotes en contra del bipartidisme (opció que compartim bastants). Aquí es té bastant clar que el nostre moviment és polític. Ahir ho vam xerrar a l'assemblea. Encara que els nostros no siguin interessos partidistes estem fent una acció política. Si qualcú diu que no, no sé com fer-ho. Política significa ordenació de la polis, i açò que estem intentant fer és, de cap a peus, una reordenació.
Ha! He penjat un video.
Per lo que veig es funcionament de s'acampada de Tenerife és bastant semblant a nes de Barcelona.
Estic d'acord en que tot el que s'està fent és política i que s'acampada no ha de ser entesa com un fi sinó com un procés. Lo que passa, i supòs que sa teva queixa deu ser un poc per aquesta causa, Albert, és que a Barcelona hi ha moltíssima gent i, clar, és molt difícil orgatnitzar tota aquesta multitud i que en surtin coses en net. He de reconèixer que més d'un dia també he quedat decepcionat, tenint sa sensació de que no es va cap aumón. Però fa uns dies, xerrant amb un company, deia que per a establir un nou sistema alternatiu a nes capitalisme, podien fer falata 200 anys perfectament. I ses acampades fa 2 setmanes que van començar. Pens que tot açò no ha de ser només una protesta, perquè de protestar sa gent es cansa i el que s'ha de fer és empendre accions. Sí, tens raó quan dius que hi ha molta estètica i poca direccíó (que no nul·la), però de moment, com a mínim, crec que s'ha creat una certa cohesió, un sentiment d'unió per una causa i un espai de participació en tots es sentits (a nivell d'opinar, d'organitzar activitats i prendre-hi part, etc,), que bona falta fa en una societat tant individualista i líquida com sa occidental. Per açò crec que val la pena seguir endavant amb tot el que està passant.
Publica un comentari a l'entrada