Amb la polèmica i les injustícies creades sobre la descàrrega d’arxius de creació pròpia (música, cine…), tots aquells que ens baixem colque àlbum o cançó tenim un defensor, en David Bravo. És un abogat especialista en propietat intel·lectual i dret informàtic que ha destapat grans incoherències sobre l’SGAE i la llei de defensa d’autors ( 1r video). Ha assistit a vàris debats per defensar allò que és totalment legal i per aclarar alguns conceptes que ni la pròpia SGAE tenia clar, ho voreu al segon video. És un homo en molt de critèri.
Una altra balearitat és possible?
Fa 3 mesos
3 comentaris:
Molt bo David. Me cau bé es tio aquest
A jo també me cau bé, però estic en desacord amb segons quines coses(possiblement per falta de coneixement).
A jo també m'agrada tenir tota sa música gratis i biaxada d'internet. Però també entenc a un compositor, o a un artista que no li dóna la gana regalar a tothom sa seva feina.
I amb açò no vull dir que s'hagi de fer pagar per tot, no. Crec que hi hauria d'haver unes pàgines d'internet, o alguns programes que te deixàssin baixar sa música com fins ara, però que fóssin els artistes qui voluntàriament penjàssin les seves obres (més bones o més dolentes, però que as fons, són seves!). D'aquesta manera, s'artista que només vol que escolti sa seva música un "sector reduït" tindria llibertat de fer-ho, i qui vulgui que l'escolti tothom, també.
Jo ho compar amb un pintor, si un pintor fa un quadre, ell té dret a gafar sa seva obra i fer-ne còpies, però un altre, sense es seu "permis" no. Almanco així ho veig jo...
Si, si, tens tota sa raó. Jo també crec que un creador té tots els drets sobre la seva obra. Però aquest debat neix derivat dels preus dels cd's, des qual només un 8 o un 10% recau a s'artisa, tota s'altra part se l'enduen els "estafadors de l'SGAE", les dscogràfiques, les còpies en cd's, la distribució a botigues i els propietàris d'aquestes. I com bé diu en Davd Bravo, els temps van canviant, i si ara tenim sa possibilitat de que la cançó arribi a l'oïent sense tots aquests costos, evidentment, la gent ho farà/ ho farem. Per açò les discogràfiques, si volen viure s'han de plantejar altres maneres,perquè el terme DISCOgràfiques prest tindrà poc sentit. El format físic desapareixerà, i l'spotify és, trob, l'exemple més clar: des de qualsevol pc pots escoltar la teva música preferida sense haver-la de dur, o fins i tot,sense haver-la de guardar dins un disc dur. És a dir, el creador pot seguir cobrant per la seva feina, però la indústria s'ha d'adaptar als temps que venen.
Publica un comentari a l'entrada