SANT BARTOMEU 2010: Lluita pels teus somnis, t’estan esperant!

A vegades els somnis, les il·lusions, els desitjos... apareixen sense esperar-t’ho. Hi ha moltes il·lusions, molts desitjos que són passatgers, i que de la mateixa manera que han vingut se n’han anat. Però alguns d’ells sense saber com ni per què, s’aferren a tu i t’empenyen i t’estiren fins que es converteixen en un del teus objectius, en un dels teus somnis.

Ara ja fa prop de 4 anys, imaginant, somiant despert podríem dir, un d’aquests somnis em va abraçar, i no s’ha amollat encara. Quan passaven els dies i veia que aquesta il·lusió no era passatgera, vaig comentar sa situació a uns quants “Què vol dir”. Probablement sinó hagués donat aquella passa, i no hagués dit res a ningú, hauria considerat aquell somni com impossible, no apte per ses meves possibilitats. En David va ser, sinó record malament, qui immersos dins ses darreres festes de s’any (ses que tanquen ses portes en clau) va aparèixer ben content amb na Sílvia, sa fabiolera d’aquell any. Li acabava de dir el que li havia explicat i... Sense pensar-ho un moment me va dir que anés a assajar amb ella, que ho provés un dia. Va passar es vespre, i anàvem xerrant cada vegada més en serio.

Probablement sense na Silvia que me va obrir sa porta d’aquesta manera, el meu somni tampoc s’hauria encaminat. Hauria quedat allà, aparcat, com una cosa irrealitzable. Però al primer assaig el somni es va abraçar a jo, de forma estable, per sempre diria.

Des d’aquell moment, assaig darrere assaig intent millorar. Es principi, cada mes o cada 2 mesos anava a veure na Sílvia. Després, quan en Nicolau Huguet em va tenir es meu fabiol acabat ( des d’aquí un record especial per ell) practicant dia darrere dia i trobant-me amb na Silvia de tant en tant, que em deia ( i encara me diu si importa) el que havia de millorar.

Ja fa 2 anys que hem van assignar el meu any, el 2010! I Des d’aquell moment, més que mai, vaig veure que el meu somni s’encaminava cap a la realitat.

Vaig veure’m (i encara m’hi veig) obligat a lluitar per ell, perquè el pugui dur a terme de la manera que més m’agradaria, perquè totes les hores d’assaig vegin el seu fruit, perquè és sa meva responsabilitat que surti bé i és sa meva responsabilitat si no hi surt! I perquè també és sa meva responsabilitat que Ferreries s’emocioni en esclatar sa nostra festa.

Lluitant, de moment he aconseguit diferents coses, i lluitant serà la manera d’aconseguir aquesta. De moment ara ja puc dir, oficialment: SOM ES FABIOLER DE SANT BARTOMEU DEL 2010.

Aquest escrit va a nom den Joan Mir.