Bona nit estimats germans, amics, companys, seguidors, i demés persones i criatures que llegigueu aquestes paraules.
En vista de que s'actualització per alabar sa grandesa del Barça ha rebut poc recolzament per part des culés, faré una nova entrada. Però "al tantu!" que açò no es cap crítica a s'esmentat club, ni a nes seus seguidors ni a ningú.
Aquesta es sa primera vegada que faig una entrada. Ja que hi som, aprofitaré s'ocasió per dir-vos que dimecres passat vaig anar a Suècia i vaig arribar dilluns vespre. Es gener de l'any passat ja hi vaig ser, però aquesta vegada Estocolm no estava cobert de neu i sa impressió va ser bastant diferent. No me'n record quantes hores de sol tenien en aquella època, però poques (a les 16h. ja era de nit). En canvi, ara a les 22h des vespre encara hi ha un poc de claror i a les 4 de sa matinada o així es sol ja surt.
Es temps que he passat allà l'he invertit, bàsicament, en fer de concu i de turista, dues coses prou entretingudes!
I ara, "another thing butterfly". Aquesta actualització la feia, més que res, per proposar-vos una activitat que pot resultar xistosa: es tracta de fer un conte/història entre tots i veure avam que surt. Jo la començaré i aquell/a que vulgui la pot anar continuant a través de comentaris. Només hi ha dues normes (ja vorem si sobre la marxa se n'han de posar més o no):
- Aquell/a que vulgui escriure ha de continuar lu que ja hi ha escrit.
- Aquell/a que vulgui escriure ha de firmar amb un nom amb es qual el podem identificar. Només en es cas de que sa història que hagi escrit un anònim sigui molt bona, aquesta es tindrà en compte per a seguir.
M'ha comentat n'Àngel que una cosa semblant ja la fa en Piedrahita a nes seu blog, i volia deixar clar que jo no sabia res d'açò quan se m'ha passat pes cap aquesta meravellosa i esplèndida idea.
Comença idò sa misteriosa història:
Diuen ses males llengües que va existir una moixa que, per estranyes cirumsàncies de sa vida, es va fer amiga d'una mosca. Sa mosca no era de ses que volaven per es llum sinó que, quan s'avorria, solia posar-se entre es bigotis de sa moixa i...
...continuarà?
P.D. Nota per es Que vol dir: en es cas de que aquesta activitat tingués èxit i sa gent participés no vol dir que no es puguin anar fent altres entrades!
-Cabrit-
Una altra balearitat és possible?
Fa 3 mesos
4 comentaris:
... i li xuplava ses arrels dels pèls per fer-li cossiguetes.
Entre riures i felicitat transcorria tranquila sa vida dels dos animals, que gaudien de sa mutua companyia i del paisatges esplendorosos de ses clavegueres on vivien. No existia, o ells creien que no, res viu o mort que pogués separar-los.
Però ja se sap que ells no són tant intel·ligents com sa majoria de noltros, i, un bon dia que feia sol, tot i que ells no ho sabien, va aparéixer un ésser antropomorf (tot i desconéixer els humans, sabien que era antropomorf per intuïció) que havia digievolucionat en mutant de 4rt nivell de superguerrer....
I voltros direu: i que fa un ésser antropomorf a ses clavagueres?
Resulta que eren ses festes des Migjorn Gran i per allà dalt hi havia 4 al·lotots que havien arribat amb es cotxe d'un dells i feien un poc de botellón abans d'entrar a sa festa.
Pomadeta va, pomadeta ve es joves ja naven bastant enramats: tiraven piropos a totes ses al·lotes que passaven, en deien una darrera s'altra...fins que els hi va agafar per jugar a passar-se ses claus des cotxe. Com que es reflexes ja començaven a fallar, un dells no va ser capaç d'agafar ses claus al vol i van caure enterra, amb tant mala sort que hi havia una bulló (clavagueram) aprop i van passar per ull!
Ja ho podeu veure, en Pere (propietari de s'automòbil) va agafar una enrabiada que semblava que s'havia transformat en super guerrer. Va baixar a ses clavagueres i, entre que anava begut, sa foscor que regnava allà dins i s'empreny que duia, sa moixa i sa mosca van pensar que era un mutant digievoluvionat...
En Pere, tot picat, va veure es moix i es va cagar. Va fotre un crit i va tornar a sortir. Allà baix era tot fosc i s’havia assustat, as final nomes era un moix, però havia d’anar viu, que si li fotia un arrap alomillor no lligava. Com que tenien un cotxe tunning i duen piercings de color blanc a n’es morros, eren xungos. Van veure s’oportunitat perfecte per divertir-se. Matar es moix.
Així que agafen un tub, obren es dipòsit de sa benzina, hi posen es tub, i un alt i prim li fot una xupadeta i deixa que es combustible caigui dins sa bulló.
Es moix tot intrigat va anar a veure que era aquell suquet – alomillor tenia sort i podia beure un poc de pomada -. Amb precaució ho va ensumar i va fer un atxem. Sa mosca, que era entre es mostatxos, va anar a prendre per cul. Es moix es va assustar:
-Mosca!”
- Bzzz. Va dir ella.
Es va tranquilitzar.
S’alit i prim, quan va considerar que hi havia prou benzina li va dir a nen Pere: fota-li foc. Ell no estava molt segur, però ho va fer – no podia rebutjar-ho després d’haver sortit cagat per culpa d’un moix -.
Va rebassar un tros de cartró des paquet de tabac, el va prendre i el va deixar caure. Va prendre a l’instant. Sa mosca va veure com a sa seva esquena s’encenia es foc, es moix quasi es crema es mostatxos i tots dos comencen a córrer, un per cada banda. Es petroli anava avançant per es subsòl des Migjorn
Publica un comentari a l'entrada